DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XUETÓ, -ONA m. i f.
Xueta || 1 (Mall.).
    Fon.: ʃuətó, ʃuјətó (mall.).
    Intens.: xuetonàs, xuetonarro, xuetonet, xuetonot.
    Etim.: aparentment, derivat dim. de xueta, però probablement el procés ha estat invers: xuetó és deformació vulgar de juetó (forma medieval que significava ‘jueu petit’, ‘fill de jueu’, derivada de jueu de la mateixa manera que llobató de llop i corpetó de corb), i xueta es deu haver format per regressió damunt xuetó. Els etimòlegs havien partit fins ara de la base de considerar xueta o xuieta com a derivat de xuia, ‘cansalada’, i es fundaven en els casos que ocorren en diverses llengües, de donar-se als jueus noms ofensius que signifiquen ‘porc’ o ‘carn de porc’; així ho havien admès Eguílaz Glos. 377, Spitzer (BDC, xi, 134) i Corominas DECast, s. v. marrano. A Mallorca és general la creença en aquest origen xueta < xuia, i la gent l'explica dient que els jueus relapses i reconvertits, durant les primeres generacions de llur estigmatització, menjaven xuia (cansalada) públicament per fer veure la realitat de llur conversió al cristianisme. Però davant el gran ús i gairebé predomini de la forma xuetó damunt xueta, sembla més probable que el vertader origen hagi estat juetó (dim. de jueu) i que la j s'hagi convertit en x secundàriament, per analogia de xuia, per haver estat relacionat el mot amb la cansalada per aquella tendència general a indagar si els conversos menjaven porquim. De xuetó s'hauria format xueta per una simple regressió, afavorida per la circumstància que la forma xuieta resultava més acostada a xuia que xuetó.