DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XUFLA o XUFA f.
|| 1. Tubercle dolç, gros com un cigronet, produït per una planta de l'espècie Cyperus esculentus i que es menja eixut o bé s'empra per a preparar orxata; cast. chufa, cotufa. Tot trencant avellanes i rosegant xufles, Pons Com an. 172.
|| 2. Bolet tuberaci del gènere Rhizopogon, principalment l'espècie Rhizopogon rubescens (Serra de Prades, Morella).
|| 3. Bufetada o altre cop violent donat amb la mà (Empordà, Tortosa, País Valencià); cast. castaña.
|| 4. Ventositat sense soroll (Cast.).
|| 5. Mentida (Empordà, Tortosa); cast. trola, chufa.
|| 6. En el joc de júlit, entrada fàcil que es permet als jugadors poc hàbils i que consisteix a posar-se el jugador davant la corda que està aturada, i els menadors l'avisen que van a començar a voltar, i així el neòfit salta fàcilment (Ulldecona).
    Cult. pop.—El conreu de la xufa o xufla té especial importància en el País Valencià, i sobretot a l'Horta de València. El procés d'aquest conreu és: primerament llauren la terra, pel mes de juny; tot seguit planten les xufes, fent muntets de terra í posant algunes xufes a cada un; amb els lligonets les remassen, o sia, en treuen la brossa cada vegada que n'hi creix; les reguen cada quinze dies; quan es mor la brossa, les nuguen (en el setembre); a l'octubre les arranquen amb un lligó i les garbellen; les renten dins la sèquia i després les porten a l'andana perquè s'assequin. «A Alboraia, mare meua, | me'n tinc que anar a casar, | que em paguen el dot en xufes | i tindré què rosegar» (cançó pop. valenciana).
    Loc.
—Tenir sang de xufles: esser molt covard o tímid (Vallès, Penedès).
    Fon.: ʃúfɫə (or.); ʧúfɫa, ʧúfɫɛ (occ.); ʧúfa (Tortosa, País Valencià); ʃúfə (bal.).
    Sinòn.:— || 1, xufleta.
    Etim.: incerta. No és ben segur que tots els significats de xufla o xufa vinguin d'una mateixa paraula originària. Corominas DECast., i, 933, creu versemblant que sí, però en un orde invers al que hem seguit en la numeració dels significats en aquest article. Parteix de la base d'una forma mossaràbica kukúffa que es troba en R. Martí amb el significat de «fabula», amb equivalents aràbics que signifiquen ‘rondalla’, ‘xerrameca’, ‘cosa de no res’, i amb un equivalent mossaràbic que Simonet deriva amb probabilitat de trufa ‘burla’; i Corominas admet la possibilitat que de la idea de ‘cosa de no res’ es passés a la de ‘llaminadura’ o ‘espècie de xufla o tubercle’.