Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. xurma
veure  2. xurma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XURMA f.
|| 1. ant. Conjunt dels galiots d'una nau; cast. chusma. Mas si ells n'avien plaer, no n'avien les xurmes de les galees, Muntaner Cròn., c. 105. Juren de no tocar... a la xurma e companya d'aquelles [galees], doc. a. 1356 (Capmany Mem. iv, 115). Jo u juraria e'n faria testimoni, que'l dit comte féu degollar la dita xurma, doc. a. 1368 (Col. Bof. xxxiv, 302). Per pagar lo sou de la xurma y de la panàtica, Pere IV, Cròn. 297. Pres-ne XXXIII galeres del hostol dels genovesos ab la xurma y tot llur forniment, ibid. 307. En poca d'hora ells hagueren pres lo lleny e tota la xurma sens escaparne home, Decam. ii, 26. Quaranta alnes de tela per obs de fer camises a la churma, doc. a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.). La churma: Socii navales, Pou Thes. Puer. 52.
|| 2. Conjunt de gent de baixa condició; cast. chusma. Aquell regne de la xurma graciosa i divertida, Caselles Mult.129. Si almenys pogués arrabassar i endur-me | tot el que he malgastat, vivint entre la xurma, Torres Poes. 62.
    Fon.:
ʃúɾmə (Barc., Mall.); ʧúɾma (Val.). En el llenguatge quotidià preval la forma xusma.
    Etim.:
del genovès antic ciusma o italià ciurma, m. sign., que vénen del llatí vg. *cliusma i aquest del gr. κελευσμα, ‘cant del còmit de galeres per acompassar el vogar dels galiots’ (cf. Vidos Storia 322-324).

2. XURMA
Nom afectuós donat pel pastor a una ovella (Baix Empordà).