DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ZINC m.
Metall blanc blavós de pes atòmic 65'37, trencadís a baixes temperatures i a temperatures superiors a 200o, resistent a l'acció de l'aire i de la humitat; cast. zinc. Rehullà el mirallet de zinc, Pons Auca 36.
    Var. form.: zenc (Tots els atuells, d'aram o de zenc, semblaven per estrenar, Virós 219); zin; giny.
    Fon.: zíŋ, zέŋ (or.); zín, əʣín (men.); ʒíɲ (mall.).
    Etim.: del fr. zinc, mat. sign. La forma zenc indica la pronunciació francesa de la i nasal. La forma mallorquina giny s'ha produït per analogia del mot giny ‘enginy’.