DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ZITZĀNIA f.: cast. cizaņa.
|| 1. Cogula, jull, gramínia que creix dins els camps de cereals i perjudica la creixenįa d'aquests. Sembra-y veces e zizānies, Quar. 1413, p. 119. Fortuna, qui de molt leugera rael de zitzānia trau questiķ, Hist. Troy. 62.
|| 2. fig. Discōrdia introduīda malčvolament. Ab llagots metent zitzānia entre los benvolents, Decam. i, 134. Alguns seminadors de zizānia enemichs de la cosa pública, doc. a. 1461 (Col. Bof. xiv, 148). Seria persona scandalitzadora sembradora de zizānies, doc. a. 1445 (BSAL, viii, 340). Per stirpar alguna manera de sizanja [sic] e enueja que's porta entre ells, doc. a. 1482 (BSAL, vii, 177).
    Fon.: ziʣániə (Barc., Palma); sisánia (Val.). És forma purament literāria. En el llenguatge quotidiā predomina la forma acastellanada sisanya.
    Var. ort. ant.: zizanya (doc. a. 1450, ap. Hist. Sķller, i, 397).
    Etim.: pres del llatí zizania, mat. sign.