Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nou
veure  2. nou
veure  3. nou
veure  4. nou
veure  5. nou
veure  6. nou
veure  7. nou
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

3. NOU
|| 1. adj. Vuit més un; cast. nueve. Entro nou mesos fossen complits, Muntaner Cròn., c. 6. Agamemnon e quaranta nou fills de Dànaus ne perderen la vida, Metge Somni iv. Mandam que de las idus de septembre fins a la Pascua se toque a las nou horas, doc. a. 1618 (BSAL, ix, 141).
|| 2. adj. numer. ordinal, El que ve després del vuitè; el que fa nou; cast. nueve, noveno. «Arribarem el dia nou». «Llegirem a la pàgina nou».
|| 3. m. Xifra o signe que indica el nombre nou; cast. nueve. «Per a posar cinquanta-nou has d'escriure un cinc i un nou».
|| 4. m. Carta de jugar que porta nou figures de les del coll; cast. nueve. «Ses al·lotes diuen totes | que es fadrins són jugadors; | han posades ses amors | en sos vuits i nous de copes» (cançó pop. Mall.). Els vuits i els nous s'eliminen de certs jocs de cartes, en els quals aquells números són considerats sense valor.
    Loc.
—a) De cada deu nou: en gran quantitat, gairebé tots. «Els homes, de cada deu nou, són desconfiats».—b) Esser de ses nou cases: esser de família rica i poderosa (Mall.).—c) Vuits i nous i cartes que no lliguen: coses inútils o sense cap importància. «Deixem anar això, que són vuits i nous i cartes que no lliguen!»
    Fon.:
nɔ́w (pir-or., or., occ., eiv.); nɔ̞́w (val., mall., men.); náw (Ponts, Pradell d'Urgell, Monnòver).
    Etim.:
del llatí nŏve(m), mat. sign. || 1.