DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT3. NOU
|| 1. adj. Vuit més un; cast. nueve. Entro nou mesos fossen complits, Muntaner Cròn., c. 6. Agamemnon e quaranta nou fills de Dànaus ne perderen la vida, Metge Somni iv. Mandam que de las idus de septembre fins a la Pascua se toque a las nou horas, doc. a. 1618 (BSAL, ix, 141).
|| 2. adj. numer. ordinal, El que ve després del vuitè; el que fa nou; cast. nueve, noveno. «Arribarem el dia nou». «Llegirem a la pàgina nou».
|| 3. m. Xifra o signe que indica el nombre nou; cast. nueve. «Per a posar cinquanta-nou has d'escriure un cinc i un nou».
|| 4. m. Carta de jugar que porta nou figures de les del coll; cast. nueve. «Ses al·lotes diuen totes | que es fadrins són jugadors; | han posades ses amors | en sos vuits i nous de copes» (cançó pop. Mall.). Els vuits i els nous s'eliminen de certs jocs de cartes, en els quals aquells números són considerats sense valor.
Loc.—a) De cada deu nou: en gran quantitat, gairebé tots. «Els homes, de cada deu nou, són desconfiats».—b) Esser de ses nou cases: esser de família rica i poderosa (Mall.).—c) Vuits i nous i cartes que no lliguen: coses inútils o sense cap importància. «Deixem anar això, que són vuits i nous i cartes que no lliguen!»
Fon.: nɔ́w (pir-or., or., occ., eiv.); nɔ̞́w (val., mall., men.); náw (Ponts, Pradell d'Urgell, Monnòver).
Etim.: del llatí nŏve(m), mat. sign. || 1.