DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT2. PUS adv.
sinòn. de més: cast. más.
I. ant. Tenia tots els usos de l'adverbi més. a) Com a complement d'un verb. Que auíets pus de deu fils, doc. a. 1251 (Pujol Doc.). La ànima qui no pot pus tenir en lo cors, Llull Cont. 316, 28. Tot caval qui vayla L libr. o pus, paga dos sol., Reua Perp. 1284. Yo he jurat sobre vosaltres que no us tendré ni us amaré pus, Canals Arra 167. No'n vull dir pus, Spill 8084. Trobaren-lo tan alegre que no podia pus, Curial, i, 40. Sí com empeny balesta lo quadrell | aytant com pus la sua força basta, Ausiàs March, xvii. No'm vingau pus en casa, Tirant, c. 84.—b) Com a determinatiu d'un adjectiu. Déus és pus car que nula res, Hom. Org. 1 vo. No he trobat pus fals jutge de mi, ni pus fals avocat, Llull Cont. 114, 29. Los hòmens qui són en aquest món rics e honrats són pus mals e pus peccadors que altres hòmens, Llull Cont. 280, 6. Aytant com ella és pus dolorosa, aytant més plau a nostre Senyor Déu, Eximenis Conf. 4. L'home és estat creat en lo mig, per tal que fos pus baix que 'ls àngels e pus alt que les bèsties, Metge Somni i. Tu, senyor meu, qui est molt pus fort que no ell, Oliver Exc. 23.—c) Com a determinatiu d'un adverbi. Que la terra pus profitosament se poblàs, doc. a. 1247 (BSAL, vi, 130). S'aparellassen de venir al pus tost que poguessen, Desclot Cròn., c. 5. La qual humiditat pot pus prest exir fora, Albert G., Ques. 90 vo. La sancta festa ne sie pus honorablement sollemnitzada, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 279). E aquí, com pus melodiosament poguí, cantí alguns virolays, Metge Somni iii.—d) Usat com a pronom, equivalent a res més. Ço que veig crech, y del pus no cur, Metge Somni i. Per heretat mia no vull pus sinó lo cauall e les armes, Tirant, c. 209. Lo meu ignocent desig no és pus sinó ab amor fer serueys an aquella, Tirant, c. 218. No'm resta pus que'l viure dolorós, Ausiàs March, xxxviii.
II. En el parlar actual s'usa pus, dialectalment, en frases negatives, interrogatives o dubitatives (pir-or., mall.). D'aquest ús tenim nombrosos exemples antics, com els següents: Ací no ha pus sinó que jo li ajut ab los béns, Curial, ii, 90. Ni'm plau pus combat ni venir a proues, Proc. Olives 884. Un lit ab sa màrfaga... no y a res pus, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Abunden els exemples en la literatura mallorquina actual: S'animalet no podia pus, Ignor. 1. Rahons foradades y res pus, Penya Mos. iii, 112. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No hi pensis pus, Rosselló Many. 148. Del llenguatge parlat són aquestes frases: «No n'hi ha pus» (Ross., Conflent, Empordà, Garrotxa, Pobla de L., Mall.). «No puc pas pus» (Ross.). «No ho veurem pas pus» (Ross., Ripoll). «No sé res pus» (Mall.). «No en parlem pus» (Mall.). «¿En vols pus?—No en vui pus».—a) Pus!, usat absolutament, s'usa a certes comarques per a indicar a un infant que no en queda més d'allò que li daven a menjar o del que volia que li donassin; tenim recollit aquest ús especial a Besalú, Olot, Girona, Berga, Plana de Vic, Vendrell, Camp de Tarragona i Ulldecona.—b) Pus, amèn Jesús: locució amb què es dóna per acabada la narració d'una rondalla, i per ext., la de qualsevol assumpte. Si no n'estic content, m'afanyaré a vendre barca i barcada així que m'ofereixun un preu enraonat, i sa teua ganga serà finida, pus, amèn Jesús, Ruyra Pinya, ii, 167.—c) Pus mai (i ant. mai pus): mai més; cast. nunca más. «Pus mai tornaré a ca vostra». Lo auctor de la lum may pus se acostà a l'envejosa Clísia, Alegre Transf. 30. Un jorn pus may no m'an vist alegrar, Martí Garcia (Cançon. Univ. 223). Mai pus te veuré la cara, Massó Croq. 49.—d) Ni més ni pus (Mall.), o Ni pus ni més (Ross.): ni més ni menys; exactament. (L'expressió originària i correcta devia esser ni pus ni menys, que figura en el Diccionari de Carles Ros, p. 192).—e) Sense més ni pus: de sobte, sense causa visible; cast. sin más ni más. S'altre dia, sense més ni pus, n'hi va haver un que se'n volia menar un retgidor, Ignor. 19.
Etim.: del llatí plūs, ‘més’.