DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSABORIR v. tr.
|| 1. Fer més saborós el menjar per l'addició de substàncies gustosas; cast. sazonar. Ab la carn d'ells | tot ho cobrien, | assaborien | ab fines salses, Spill 1706. Assaborint-ho de sal o de agror o de dolçor, Robert Coch 20.
|| 2. Fer sentir sabor. E axí mateix asaborex-se souent la boca a lo paiadar axí com vna persona que s'asaborex la boca quant ha tastat alguna cosa, Anim. Cassar 80.
|| 3. Tastar i apreciar bé la sabor; cast. saborear. Ysayes hauia assaborida la dolçor de aquestes aygues, Villena Vita Chr., c. 210. Mentres tant assaborexen lo millor vi, Costa Agre terra 18.—a) met. A sentir e assaborir los grans secrets seus, Villena Vita Cr., c. 9. Assaborint lo tebi record de sos abraços, Atlàntida i. Ningú el dolor tan fort assaborí, Ruiz Poes. 24.
    Fon.: əsəβuɾí (or.); asaβoɾí (occ.); əsəβoɾí (mall.).
    Var. form.: ensaborir.
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: de assaborar, per canvi de conjugació.