DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CINGLAR v. tr.
|| 1. Cenyir. D'una dona que no es vesteix bé, diuen que «va mal cinglada» (Llofriu).
|| 2. Assegurar a una bístia la sella, l'albarda o el bast, estrenyent la cingla (or., occ., val., bal.); cast. cinchar.
|| 3. Tupar amb una corretja o altra cosa flexible (Val., Mall.); cast. azotar. Ell és que singlarà amb un verdany de ferro, Ignor. 29. a) met. Aquell cap de Gallípoli no ha d'ample en negú lloc pus d'una llegua, que de cada part lo singla la mar, Muntaner Cròn., c. 209.
|| 4. Tupar amb la mà estesa (Men.); cast. azotar.
|| 5. nàut. Fer caminar un bot amb un sol rem col·locat a popa (or.).
|| 6. nàut. Engolfar-se a l'alta mar (or., val., bal.); cast. cinglar.
    Fon.: siŋglá (or., occ., bal.); siŋgláɾ (val.).
    Etim.: del llatí cingŭlāre, ‘cenyir’.