DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

2. DRET m.
I. || 1. Justícia; cosa justa, conforme a la recta raó; cast. derecho. En sie feita justícia e compliment de dret salues totes mes raons, doc. a. 1248 (Pujol Docs. 20). Segons dret e justícia, deu esser lo cervo jutjat al ballester, Llull Blanq. 3. Per aquest peccat perdé ab gran dret totes les coses qui li eren atorgades, Serra Gèn. 9. Exovar lo pert per dret la qui comet fer adulteri, Spill 6881. Dret e rahó tots temps confon als trists dels vells, Somni J. Joan 500. Magalona auie perdut lo seu regne que de dret li pertanyia, Comalada Pierres Prov. 71. A dret: amb justícia, segons raó. No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat, Llull Mil Prov. 393. Contra dret: contra la raó o la justícia. En una ciutat hauia moltes custumes qui eren contra Déu e contra dret e contra regiment de príncep, Llull Felix, pt. i, c. 4. Sabrets que vol dir batallar contra dret, Curial, i, 16. Fer dret a qualcú: fer-li justícia, regonèixer-li la raó, donar-li satisfacció en justícia. On dret fer-li podré o consel segons sa uolentad, doc. segle XI (BABL, vi, 382). Aquel que feit agés lo mal en la terra del altre..., negú de nós no'l soffira entro aja feit dret a son sennior..., e si dret fer no uolia, que negú no'l soffira e que om lo iet de la terra, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). Que el faria dret complidament an G. de Muntcada o a tot altre hom que clams agués d'ell, Jaume I, Cròn. 21. Com hom fa dret a hom leyal, sempre la dreturera sentència lo significa leyal, Llull Cont. 203, 7. Que'l senyor rey d'Aragó hi pogués metre cònsol, en poder del qual faessen dret los mercaders cathalans e patrons, Muntaner Cròn., c. 31. Esser dret: (ant.) esser just. Separà'ls Mort; dret és qu'ella'ls vehine, Auzias March xcii. Fermar dret: (ant.) regonèixer i garantitzar a algú el respecte de la seva raó. Dix-li e manné-li que'm fermàs dret tres uegades o quatre, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). E ells dixeren-li: Quin dret uol lo rey de nós que li façam ni li fermem? De ço, dix lo bisbe, que li hauets feyt... E semblà'ns que'l bisbe entès que no'ns porien fer dret car s'eren iurats contra nós, car iot quant hauien no'ls bastaria, Jaume I, Cròn. 404. Encara deu esser tengut lo senyor de la nau al mariner de fermar dret per ell per aytant com son loguer valega, Consolat, c. 140. Estar a dret: (ant.) estar a mercè d'allò que el jutge resoldrà. Si algun menaça a altre..., pus qu'el menaçat couinentment aje fermat que estarà a dret en poder de la cort o en poder del bisbe, Cost. Tort. I, v, 14. Los quals pesadors... sien tenguts... de tenir taula e d'estar a dret als querelants e de fer justícia e esmena de si mateix, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 251).Bon dret: justícia, conformitat amb la raó. Mal dret: injustícia, mancament de raó. Lo dit senyor rey... confiant en Déus e en lo bon dret que volia mantenir, Muntaner Cròn., c. 37. Per ço com vós sentiu mal dret e manteniu poca veritat, a vós ne seguirà gran càrrech, Tirant, c. 273. D'aquexa enueia se moren los vells | ... | car, per lo mal dret que en ells se conexen, en port molt segur tan poch s'atreuexen, Proc. olives 1605.
|| 2. Facultat moral, fundada en la raó, de fer o no fer alguna cosa; cast. derecho. Justícia és donar a cascun son dret, Llull Cavall. 23 vo. E fe no hi pert son dret per ço car creu en la justícia de Déu, Llull Gentil 326. Salvant dret del senyor rey si hy serà, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Lo castell... ab honors e possessions, drets e pertinències, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 30). Qui no arriba a la victòria, no té dret al galardó, Aguiló Fochs foll. 143. Car ell per son propi dret és inviolable, Alcover Poem. Bíbl. 44. Dret adquirit: facultat moral adquirida per l'ús anteriorment a la seva concessió explícita. Axí los dits béns alienats e drets adquisits del die que cometé lo dit crim fossen confiscats, Const. Cat. 362. Respecta els drets adquirits, Vilanova Obres, iv, 59. Drets polítics: facultats concedides per la llei als ciutadans en orde a llur intervenció en la vida pública. Dret de propietat: facultat de posseir i disposar dels objectes propis. Per extensió: a) Influència llegítima dels lligams afectius. «Els drets de la sang»; «Els drets de l'amistat». Qui, donchs, porà dir que en aquells recaure | no puga l'amor ab tots los seus drets?, Proc. olives 1466.—b) Facultat abusiva de fer allò que un no vol. «El dret del més fort»; «El dret de conquista».
|| 3. Gravamen imposat per l'autoritat damunt les mercaderies, els productes, el tràfec i circulació, la residència, etc.; cast. derecho, impuesto. De la gabella del vi... la meytat del dret de la dita gabella devia esser del senyor rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 31. No sien tenguts pagar alcun dret ne mig dret, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 353). Tirant ordenà que no pagassen ningun dret al Rey, Tirant, c. 319. Recusen pagar lo dret de la farina e altres càrrechs de la dita ciutat, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 123). Lo dret del delme de la ortaliça..., del dret del carnatge..., del dret del faxcar al dit senyor rey pertanyents, doc. a. 1469 (Arx. Gral. R. Val.). Los drets de entrada e exida, doc. a. 1505 (BSAL, x, 301). Perquè lo qui tendrà lo dret de la sisa puga tenir notícia del bestiar se matarà, doc. a. 1606 (BSAL, vii, 369). Procurau de pagar los delmes y drets dominicals sens fer ningun frau, Agustí Secr. 144. Que's conferís y ves si seria de conveniència llevar el dret de foraster, doc. a. 1687 (BSAL, vii, 190). Especialment: a) Honoraris assenyalats a l'exercici de certes professions, com les de jutge, escrivà, arquitecte, catedràtic, etc. «Pagar els drets d'examen».
|| 4. Conjunt de lleis i preceptes que obliguen els homes en general o els membres d'una determinada societat. Dret natural: conjunt de preceptes fonamentals i invariables sobre el bé i el mal, basats en la raó natural. Dret positiu: conjunt de lleis promulgades per l'autoritat competent. Dret consuetudinari: el que està fundat damunt el costum i no la llei escrita. Dret diví: el que es considera promulgat per Déu. Dret privat o civil: conjunt de preceptes que regulen les relacions individuals entre els ciutadans. Dret comú o romà: el Dret privat dels romans, sobre el qual es fonamenta el Dret civil modern. Dret públic o polític: el que regula els poders de l'Estat i les relacions d'aquest amb els ciutadans. Dret administratiu: conjunt de regles amb què l'Estat aplica i fa executar les lleis generals. Dret penal: el que regula la defensa de la societat contra els delinqüents. Dret processal: conjunt de disposicions legals referents a la manera de procedir per a l'aplicació de la justícia. Dret de gents: conjunt de preceptes justos sobre els quals es basen les relacions mútues entre els pobles. Dret internacional: el que regula les relacions entre els diferents països i els individus de distinta nacionalitat. Dret eclesiàstic o canònic: conjunt de lleis de l'Església. Dret pontifical: conjunt dels decrets dels Papes. Dret mercantil: el que regula les entitats i les operacions comercials. Dret laboral: el que regula les relacions entre els obrers i els patrons. Tots los feyts deuen esser determenats segons les costumes en aquest libre escrites, e en deffalliment de les costumes, per dret comú, Cost. Tort. I, proemi. Vehien que'ls hòmens de gran enginy havien ordonat lo dret pontifical e les cerimònies de les sepultures, Metge Somni i. Segons dret de natura deuia succehir a son frare, Tomic Hist. 102. Les nacions..., en cas de lluyta, no reconeixen com a tal sino a la que està ben constituïda y guarda el dret de gents, Obrador Arq. lit. 45.
|| 5. Facultat universitària que comprèn l'estudi del Dret en els seus diferents ordres. «La carrera de Dret». «Doctorar-se en Dret». «Doctor en ambdós Drets» (en Dret civil i canònic). Negun no gos empatxar aquell qui volrà legir Dret o altra leguda sciència e bona, Eximenis II Reg., c. 13. Mon pare no fonch jutge ni tampoch jo no aprenguí lleis ni drets, Faules Isòp. 24. Al senyor Jaume Dalmau doctor en drets, doc. a. 1609 (Miret Templers 583). Los doctors en cascun dret, Metge Somni iii.
II. Punteria; facilitat per a encertar un objecte en llançar-li qualque cosa; cast. puntería. «Tens mal dret: no mates mai cap conill». «El meu germà té bon dret; cada vegada que dispara, mata un animal» (Mall.). «No tenc gens de dret; no n'endevín ni un» (Men.).
    Fon.: dɾέt (pir-or., or., Alaró, Maó); dɾét (occ., val.); dɾə́t (mall., Ciutadella, eiv.).
    Var. form. ant.: dreyt (Jaume I, Cròn.).
    Etim.: del llatí dirēctu, mat. sign. I, substantivació de l'adjectiu directu, que en el llatí tardà vingué a substituir el mot clàssic jus.