DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIURA f.
|| 1. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams; cast. libra. Una costum..., una unça, un marc, una liura, una arrova, un quintal, un pes, una mesura és en la ciutat de Tortosa, Cost. Tort. I, xi, 3. Liura haia e contingue en si dotze onces de march, Furs Val. (ap. Ribelles Biblgr. 348). Quantes fusades ixen de una lliura de lli, Metge Somni iii. Dels preus dels quals pexos se pague quatre diners per lliura, doc. a. 1433 (BSAL, viii, 237). A deu, n'hj pendré dues lliures, Vilanova Obres, xi, 151. Lliura prima, medicinal o d'apotecari: unitat de pes que s'usava entre apotecaris, equivalent a 345 grams. Lliura carnissera: pes equivalent a tres terces, o sia, a 1.200 grams. Lliura grossa: pes equivalent aproximadament a un quilo, emprat per a pesar carn (Pego). Lliura fruitera: pes de setze unces (Vinaròs). Lliura de peix fresc: equivalia a trenta unces (Monsalvatje Not. hist. xix, 61). Lliura tendera: la corrent, de dotze unces (ant.). La liura tendera és de dotze onçes de pes de la ciutat de Barcelona, doc. a. 1470 (BABL, xi, 288)La liura sia y dega esser carnissera, ço és, de trenta-sis onses tenderes, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252). Liura de carnicer haia e contingue en si tres liures, Furs Val. (ap. Ribelles Biblgr. 348). Lliura de taula: (ant.) lliura tendera. Figura la lliura de taula en documents de l'any 1375, arx. de Montblanc). Lliura llanera: descompte que per una quantitat de llana fan els compradors en compensació del pes que la llana sutja porta en pega i brutícia (Pallars).
|| 2. a) Mesura de líquids, recipient de cabuda equivalent al pes d'una lliura d'oli o de vi (Mall.). Liura de aram de mesurar oli, doc. segle XV (arx. parr. d'Igualada).—b) Ampolla antiga per a contenir aiguardent (Tarr., ap. BDC, xx, 287).
|| 3. Pedra grossa, de forma troncocònica, col·locada en un clot sota l'extrem de la biga de premsa d'oli oposat al que fa pressió, i unida a la biga per una espiga o caragol enroscat a la femella que la biga té en son gruix; la dita pedra serveix de contrapès per a fer aixecar o caure damunt els cofins l'extrem de biga que fa pressió (Conca de Barberà, Camp de Tarr., Igualada, Urgell, Calasseit, Gandesa, Vinaròs); cast. libra, pilón.
|| 4. Moneda antiga que a Catalunya i Mallorca tenia vint sous i a València quinze quinzets o reals; cast. libra. La part del bisbe valia tres mília liures de renda, Llull Blanq. 68. La liura ual LXXXIV morabatins, doc. segle XIII (Anuari IEC, 307). Cent liuras de or de Valèntia han en si dos mília morabatins, Const. Cat. 470. Llíura esterlina: moneda anglesa que abans de la guerra mundial equivalia a 25 pessetes.
|| 5. a) Lliura de terra: mesura agrària equivalent a vint destres quadrats, o sia, un vigèsim de quarterada (Mall.).—b) Lliura d'herba: mesura agrària equivalent a 40 quarteres, terra de pastura que necessiten cent caps de bestiar de llana per a viure (Ribes).
    Loc.—a) Entrar-ne pocs en lliura: esser una persona o cosa de molta vàlua o que es troba rarament.—b) Portar la lliura: esser l'objecte de les burles o en general dels abusos dels altres.—c) Dur-se'n molts de cops de lliura: sofrir moltes contrarietats que fan adquirir experiència profitosa (mall.).—d) Anar de lliures, sous i diners: dedicar-se només a fer diners.
    Refr.
—«Més val un gust que cent lliures»: ho diuen per justificar una acció que es fa per gust encara que sembli o resulti perjudicial.
    Fon.: ʎíwɾə (or., bal.); ʎíwɾɛ, ʎíwɾa (occ., val.).
    Etim.: del llatí lībra, ‘pes de dotze unces’, ‘balança’.