Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ballar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALLAR v.
|| 1. Fer una sèrie de passes, salts i actituds amb ritme i cadència; cast. bailar. Los hòmens... an molt gran plaer e grans delits en cassar e en ballar e en estruments, Llull Cont. 284. Veent algunes dones ballar a la guisa de Mallorques, començà a ballar a la guisa alexandrina, Decam. ii, 90. L'ús ordinari d'aquest verb és com a intr., però també s'usa com a tr. posant com a terme directe d'acció el nom de la classe de dansa. D'unes filles de marqueses | que ballaven cotillons, Oliver Obres, i, 208.
|| 2. Aletejar un ocell com si volàs, però sense moure's d'un mateix lloc (Ribagorça, Mall.).
|| 3. Moure's una cosa en rotació ràpida damunt si mateixa. «Aquesta baldufa no balla bé» (Cat., Val., Bal.). a) Ballar de capoll: ballar la baldufa invertida (Mall., Men.).—b) Ballar de costelles: ballar la baldufa de costat (Cat.).
|| 4. met. Moure's ràpidament i a salts. Espurnantli els ulls y ballantli el cor alhora, Pons Auca 325. Sa vista li balla quant te mira, Penya Mos. iii, 124.
|| 5. Cabre amplament dins un recipient. «Els peus li ballen dins aquestes sabates»: ho diuen d'un qui porti les sabates massa grans (Cat., Bal.).
|| 6. a) Estar ficat per un extrem dins una cavitat, conservant la mobilitat giratòria.—b) Ballar amples o ballar estrets en un lloc: cabre-hi amplament o amb estretors (Bal.). N'hi havia que's quexavan de ballarhi un poc estrets, Ignor. 59.
|| 7. Estar la ginyola ben atesada i isolada, de manera que quan la polsen no toca enlloc (Mall.).
|| 8. Estar les lletres d'impremta desnivellades, de manera que en l'imprès apareixen unes més amunt que les altres (Cat.).
    Loc.
—a) Ballar pel cap una cosa: insinuar-se una idea vagament, sense certesa (Cat.).—b) Ballar sobre un punxó: esser molt ballador.—c) Ballar de capoll: passar contrarietats, haver de treballar molt per vèncer dificultats (Mall., Men.).—d) Tocar sempre a algú ballar amb la més lletja: perseguir-lo la mala sort (Cat., Bal.).—e) Fa es so i balla: ho diuen d'un qui fa dos papers diferents o es contradiu (Mall., Men.).—f) Ballar-hi en una cosa el dimoni de capoll: haver-hi un gran conflicte, desorde o discòrdia difícil de resoldre (Mall.).—g) Ballar al so que toquen o ballar segons el so, o ballar segons el ball que toquen: obrar d'acord amb les exigències d'altri o amb les circumstàncies.—h) Ballar per un peu (Empordà) o ballar d'un peu (Men.): estar molt content.—i) Esser dels que ballaren a Belem: esser molt banaula (Tortosa, Val.).—j) Ballar en la corda fluixa: agrunsar-se en algun negoci (Martí G. Dicc.).—l) Ballar a algú l'aigua davant (Mall.) o ballar-li els nanos (Cast., Val.): fer-li la bona; adular-lo, procurar complaure'l. La locució ballar els nanos ve del costum d'anar els nanos a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa de Corpus (Castelló). Les dansses dels arets, cavallets y nanos estàn corrén la vila, alegràn lo vehinat y omplín a colmo la vanitat de les dònes dels regidors, al ballarlos els nanos o els cavallets davant les seues cases en senyal d'acatament y pleytesia, Guinot Capolls 85.—m) Ballar a algú l'aigua als ulls (Barc.) o ballar-li en l'ull (Val.): guanyar-li el cor, fer-s'hi simpàtic. El cert és que a totes elles els ballava l'aigua als ulls i que el veïnat en pes li hauria donat la camisa, Oller Pap. ii.—n) Ballar-la magra (Empordà, Vallès), o ballar-la prima (Barc.), o ballar el ball de Sant Prim (Vallès) o ballar els goigs de Sant Prim: passar estretor, viure amb escassesa de recursos. Sé cert que la ballan prima, Pons Auca 209. En Fort la ballava bastant magra, anava fent la viu-viu, J. Laporta (Catalana, vi, 277).—o) Ballar-la grassa: viure amb abundància de recursos econòmics (Empordà, Valls).—p) Ballar s'encenall: rebre una tupada (Mall.).—q) Fer ballar els ulls verds a algú: no creure les seves amonestacions ni consells (Llofriu).—r) Altra feina hi ha que ballar amb elàstics: ho diuen per refutar un qui proposa fer qualque cosa (Ripoll, Urgell, Segarra).
    Refr.
—a) «Fa mal ballar amb el ventre buit» (Cat., Val.); «Fa mal ballar amb sa panxa buida» (Men.): ho diuen per significar que l'alimentació s'ha d'anteposar al luxe.—b) «Mai m'han tret que no hagi ballat»: ho diuen per manifestar que estan resolts a fer qualsevol cosa (Menorca).—c) «A bona gana de ballar, poc so és menester»: vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la (Val.).—d) «Som al ball, i hem de ballar»: vol dir que en estar enmig de les dificultats és necessari vèncer-les.—e) «A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable li ho degué amostrar» (València).—f) «Qui balla de pressa, no balla bé»: vol dir que la precipitació fa fer malament les coses.—g) «Més val seure que mal ballar» (Marroig Refr.).—h) «Qui és afectat de ballar, de festa en festa va» (ibid.).—i) «Qui balla sense so, no té es cap bo» (Menorca).—j) «Qui és amic d'es sonador, balla sa primera» (Mall.).—l) «No es pot ballar d'empentes»: ho diuen d'una cosa que presenta moltes dificultats (Labèrnia Dicc.).—m) «Quan la baldufa balla, pegar-li poiada» (Marroig Refr.).—n) «Cada u s'entén i balla tot sol» (Men.); «Jo m'entenc i balle a soles» (Cast.).
    Jocs infantils.
—Els nois tenen en els seus jocs algunes cançons referents al ballar. Una d'elles, la per qui ballarà més bé. Fan rotlada i una noia es posa enmig i les altres canten: «¿Qui ballarà més bé? | Jo i el pare, jo i el pare. | ¿Qui ballarà més bé? | Jo i el pare i el papé. | Si el papé no vol ballar, | garrotades, garrotades; | si el papé no vol ballar, | garrotades ballarà» (St. Feliu de P.). Es coneguda a tota Catalunya aquesta altra cançó: «Quan el pare no té pa, | la canalla fa ballar; | quan el pare no té vi, | la canalla fa dormir». També canten això als infants: «Fes-la ballar sa teua dona, | fes-la ballar dins un sedàs; | quan te la daven no la volies, | ara la vols i no l'hauràs» (Llofriu).
    Fon.:
bəʎá (pir-or., or., bal.); baʎá (occ., Maestr., alg.); baʎáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí ballare, mat. sign. || 1.