DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROQUER m.
|| 1. Escut circular que solia esser de fusta encuirada i que en el centre tenia una cassoleta o cavitat on es posava la mà del guerrer per aguantar l'ansa i sostenir el dit escut; cast. broquel. No gos portar... scut de racha, ni bracerola, ni broquer, doc. a. 1341 (BABL, xi, 414). Un broquer encercolat de III cercols, nou, gornit de velut, doc. a. 1437 (BABL, xi, 155). Hun broquer turch environat ab hun cap de leo enmig e entorn a XVI reys e cascu ab ses armes al cap, Inv. Pr. Viana 147. Broquers de set rodes, y grans pauesines, Brama Llaur. 125.
|| 2. Planxa que els mestres de cases usen per allisar les parets (Urgell, Segarra); cast. llana. Una paleta e un bruquer de parar, Inv. Grau.
|| 3. Els Broquers: una de les danses dels Cossiers (V. cossier).
    Etim.: del fr. bouclier ‘escut’, derivat del llatí buccŭla ‘cassoleta de l'escut’.