DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CADELL m.
I. || 1. Ca jove, que encara mama (pir-or., or., occ.); cast. cachorro. La cadella anà al lop e comanali sos cadells, Llull Felix, pt. viii, c. 34. Per esser cadell lo vostre lebrer, Proc. Olives 1310.
|| 2. per ext., Animal jove de qualsevol família de cànids, felins o altres feres; cast. cachorro. Lo lleó de Venècia amb sos cadells, Atlàntida, introd. He haut e reebut hun leo cadell, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 3.   Insecte ortòpter de la família dels gríl·lids: Gryllotalpa vulgaris Latr. (Empordà, Gironès, Garrotxa, Vallès, Priorat, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. cortón, alacrán cebollero. És de color terrós, de cos robust, de devés 5 cm. de llarg, amb quatre cames i dues robustes mordales que li serveixen per fer galeries subterrànies, car és animal que cerca el seu aliment davall terra i talla les arrels i tubèrculs de les plantes. Los cadells ab ses mordales van les fulles unglejant, Maura Aygof. 142.
|| 4. Ocell camallarg de la família de les caràdrides: Himantopus himantopus L. (Gir.); cast. zancudo, cigüeñuela. És de color negre per l'esquena i les ales, negrós pel cap i la part posterior del coll, i blanc pel ventre i els pits; té el bec llarg i negre i les cames vermelles. Habita en els aiguamolls i s'alimenta d'insectes aquàtics.
|| 5. Persona que acompanya algú insistentment importunant-lo (Empordà); cast. lapa.
|| 6. Seguidor d'un partit polític que en el segle XVII lluitava contra els nyerros (Cat.).
|| 7. pl. Nom satíric que es dóna als habitants de Manlleu i als de la Vall d'Aro.
II. || 1.   Eina de fuster, a manera de ribot, que té el cos compost de dues peces, una d'elles separable de l'altra, amb tascons o espigues roscades, de manera que es poden eixamplar o estrènyer els encaixos, segons l'amplària de l'enclava que s'ha de planejar; serveix per fer la regata on s'ha d'introduir la clavenda de les portes (Empordà, Pobla de L., Pla de Bages, Vallès, Solsona, Tremp, Barc., Igualada, Tarr., Calasseit, Val., Mall., Men.); cast. acanalador, avivador. a) Cadell i bordó: eina especial per fer a les vidrieres la regata on s'ha d'encaixar el vidre (Tremp, Penedès).
|| 2. Regata estreta i fonda que es fa en el cantell de les posts que el fuster vol ajuntar per fer una clavenda; cast. gargol.
|| 3.   Peça de ferro o de fusta, que està en contacte amb una roda dentada i serveix per aturar-la de voltar en sentit contrari al normal (Cat., Bal.); cast. perrillo.
|| 4. Petita peça de fusta movible, situada a la boca del canalet del molí per fer caure amb constància i regularitat el gra que s'ha de moldre (Cat., Bal.); cast. citola, taravilla. Item un cadell de molí, doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 5. Cilindre de ferro amb burques entravessades, que serveix per netejar de tosca l'interior de les canonades d'aigua (Valls).
|| 6. Clavilla cúbica llarguera, de fusta, que va posada entre la rebava de la penella i la de l'engasta del llombrígol del jou de llaurar (Mallorca).
|| 7. Martell percutor d'arma de foc (Cat.); cast. martillo. Les mans se li afluxaren, va desengallar el cadell de la escopeta, Girbal Pere Llarch 396.
|| 8. Peça de ferro que té tres puntes i que, en tirar-la a terra, sempre queda amb una punta per amunt (Mall.); cast. dominguillo.
III. || 1. La flor mascle dels noguers i avellaners (Pallars).
|| 2. La mostra o rameta florida de l'oliver (Pallars).
|| 3. pl. Planta de la família de les umbel·líferes: Caucalis daucoides L. (Cat.); cast. cadejos, cadillos, cachurrera menor. És una herba que es fa de 10 a 40 cm. d'altària, de tronc dret i ascendent; fulles inferiors peciolades; flors blanques o rosades, en umbel·les llargament pedunculades; fruit el·lipsoide, llarg, molt espinós amb agullons ganxuts.
|| 4. pl. Planta de les zigofílies: Tribulus terrestris L. (Cat.); cast. abrojos, espigón, mormagas, tríbulo. Té les flors grogues, petites, solitàries, i el fruit format de cinc coques molt dures i espinoses.
|| 5. pl. Planta de la família de les umbel·líferes: Turgenia latifolia Hoffm. (Cat.); cast. cadillos, quijones. Té el tronc dret ramificat, que es fa alt de 20 a 50 cm.; les fulles pinnatisectes, de segments oblongs; les flors vermelles o rosades, en umbel·les llargament pedunculades; el fruit ovoideacuminat, gros, cobert d'agullons.
|| 6.   pl. Planta de la família de les nimfeàcies: Nymphaea alba L. (Cat.); cast. escudete de rio, nenúfar blanco, higos de río. És herba aquàtica, de fulles rodonenques i flors blanques, grosses i ben olents.
|| 7.   pl. Planta de la família de les umbel·líferes: Orlaya platycarpos Koch. (Cat.); cast. cachurros.
|| 8. Fruit de la planta Trapa natans, que es troba carbonitzat dins les llacunes de Castelló d'Empúries. És com una avellana amb quatre robustes puntes tot al rodó i una serreta ganxuda a cada costat (An. Assoc. Exc. I, 466).
IV. || 1. Troca petita de fil o seda.
|| 2. Reunió de molts de fils per a fer borles i altres treballs de passamaneria (Cat.); cast. cadejo.
    Fon.: kəðéʎ (pir-or., or., bal.); kaðéʎ (occ., val.); сəðéʎ (Palma, Manacor, Pollença, Llucmajor).
    Intens.:—a) Augm.: cadellàs, cadellarro, cadellot.—b) Dim.: cadellet, cadelletxo, cadellel·lo, cadelleu, cadellei, cadellic, cadelló, cadellonet.
    Sinòn.: I. || 1, quissó, cus.—III. || 4, canets, cairells, obriülls, punxaclaus, rodets, queixals de vella, ull de bou;— || 5, catxurros, llapassó;— || 6, escudet, escut de riu, flor d'En Nyofar, nimfa, plats giradors;— || 7, cairells, castanya d'aigua, nou d'aigua, pota de bou.
    Etim.: del llatí catĕllu, mat. sign. I, || 1. Les accepcions IV semblen adaptacions del cast. cadejo.