DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRASTAR v.: cast. contrastar.
I. || 1. intr. Resistir, fer oposició, oposar-se. L'ardiacha cuydaua esser elet a bisbe, e lo cabiscol altretal, e contrastauen a la elecció del sagristà, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Qui sap axí contrastar e fugir al dimoni en sa oració, adoncs pot adorar e contemplar la vostra essència, Llull Cont. 318, 30. Si sobre açò desusdit los mercaders res no y diran ne y contrastaran, Consolat, c. 89. Ell sol és infinit en potència, perque algú no li pot contrastar, Pere IV, Cròn. 23. Posat que disposició de dret canònich no hi contrast, Metge Somni, ii. Fuig a occasió e no li vulles contrastar, Metge Somni, iv. Si com lo foch tots humits li contrasten, Ausiàs March, lxxxvii. Puix foren armats, se tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar los volien, Tirant, c. 33.
|| 2. tr. Impedir; oposar-se a una cosa. E yo, ab un bon cavall, contrasté als palomers de pendra terra, Muntaner Cròn., c. 227. Traballauen si poguessen contrestar que no morís, Serra Gèn. 212. Segons sa fortuna lo y veda y contrasta, Proc. Olives 608.
|| 3. intr. o refl. Disputar; combatre. Dels nostres mals hòmens qui ab nós uolien contrastar, Jaume I, Cròn. 58. Eren dos hòmens qui's contrestauen de joch, e dehien paraules vilanes, Llull Fèlix, pt. viii, c. 35. Lo gentil qui ohy que'ls tres sauis se contrestauen, Llull Gentil 60. Debades se traballa qui vol contrastar ab aquesta obra que Déus féu, com per cert hon majors seran aquells qui ab los dexendents d'aquest senyor contrastaran, que major crebant pendran, Muntaner Cròn., c. 6. Per diuís lo gran Datan ab Moysès contrastaua, Turmeda Diuis. 33. Qui contrasta ab rey, seguex lo diabla, Jahuda Dits, c. 2. Un jorn ell se contrestaua ab un caualler, Tomic Hist. 92.
|| 4. tr. a) Discutir; disputar. Megun hom no contrast postat a son senyor, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 290). Veure los qui ho volran e los qui ho contrastaran, Consolat, c. 50.—b) Combatre. Lo dimoni contrasta ab fe aquelles raons, Llull Cont. 318, 29. Aquesta província fou contrastada de molts grans terremotos, Lacavalleria Gazoph. En Pere, lo fill del rey, en mitj del fort remolí dels serrahins que'l contrasten, Camps F., Poes. 108.
|| 5. intr. Estar en oposició amb alguna cosa. Aquelles tristes escenes que contrastaven d'una manera tan brutal amb les prediccions de la Srta. Verònica, Pons Com an., 178.
|| 6. tr. Comprovar, per comparació amb la unitat legal, el valor, llei o pes de les monedes o d'altres objectes valuosos.
|| 7. tr., fig. Comprovar la bona o mala qualitat d'una persona o cosa.
    Fon.: kuntɾəstá (pir-or., or., men.); kontɾastá (occ.); kontɾastáɾ (val.); kontɾəstá (mall.).
    Var. ort. ant.: contrestar.
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí contra stare, ‘estar en contra’.