DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORROURE v. tr.
Destruir lentament una cosa consumint-ne la superfície com si la roseguessin, especialment per una acció química; cast. corroer. Venes les quals ulceren e corrouen los ossos, Cauliach Coll., ll. 2, d. 2.a, c. 4. Aytal carn a corroura són bons trosichs de afrondils e agipciach e vnguent dels apòstols, ibid., ll. 4, d. 1.a, c. 1.
    Fon.: kurówɾə (Barc.); korówɾe (Val.); korówɾə (Palma). És paraula poc usada, i només en el llenguatge dels tècnics (metges, químics, etc.).
    Var. form.: corroir, forma adoptada en el diccionari Fabra.
    Conjug.: la mateixa de roure (=rosegar).
    Etim.: pres del llatí corrodĕre, ‘rosegar’.