DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORSER m.
|| 1. Cavall de guerra o de torneig; cast. corcel. Aquell que serà armat a la francesa o haurà bon corser o rocí genet, doc. segle XIV (Arx. Cor. Ar.). Ans que'l sol cola | los seus corsers dessot altra estrella, Febrer Purg. xxxii, 57. Jo vinc amb vós, lo bell Gentil li crida, | donant ja a son corser tota la brida, Canigó, i. Al espinguet dels clarins | lo corcer [sic] l'orellá adreça, Collell Flor. 67.
|| 2. ant. Que hom puga vendre causes menjadores e causes necessàries... e especiayria a malaltes, e drap de lin a corses et a totz homes estrangers e a homes de camí que sien d'altres terres, doc. a. 1280, Perpinyà (RLR, iv, 509). La forma corses d'aquest text medieval ha estat interpretada per Alart com a variant gràfica de corsers, plural de corser en el sentit de correu o corredor de passada a Perpinyà. No acaba d'esser segura aquesta interpretació, i el context referit a «homes estrangers e a homes... d'altres terres» podria indicar que corses equival a corsos (=nadius de Còrsega).
    Fon.: kuɾsé (Barc.); koɾséɾ (Val.); koɾsé (Palma). Es paraula inusitada en el llenguatge quotidià, i només usada en poesia i alta literatura.
    Etim.: del llatí cŭrsarĭu, ‘de cós, de carrera’.