DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. COST m.
Allò que costa una cosa; preu, valor; cast. coste, costas. No stan pel cost, | sols vinga tost, | los marits paguen, Spill 8373. En lo qual cost o valor puxen esser compresos tots los spatxaments e costs de tals seguretats, doc. a. 1458 (Capmany Mem. ii, 450). Prest, sens gran cost, és quant mester havem, | mas l'apetit nostre'ns ho encareix, Ausiàs March ciii. Altras coses que se oferexen, y totas de gran cost, doc. a. 1634 (Hist. Sóller, ii, 731). Calculant es cost de cada projecte, Roq. 45. A cost de qualcú, o a cost i messió, o a cost i despeses de qualcú: pagant-ho ell, carregant-se les despeses. E cascuns proferiren de seguir-lo a lur cost e a lur messió, e que nul temps no li falrien, Muntaner Cròn., c. 13. Lo dit rey contínuament acompanyà'ns a son cost e messió ab alguns barons de sa terra, Pere IV, Cròn. 103. Que ell dit pintor la repare a son cost ço que y haje mester, doc. a. 1431 (BSCC, xiii, 139).Valor en cost: treball necessari per a produir una cosa (en contraposició a valor en ús, que consisteix en la utilitat que produeix la cosa). Preu de cost: el preu a què resulta una cosa pagant-se rònegament les despeses de la seva confecció o elaboració, sense tenir-hi gens de guany. A tot cost: a qualsevol preu, encara que costi molt; cast. a toda costa.
Fon.: kɔ́st (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
Etim.: derivat postverbal de costar.
2.
COST m.
Herba molt aromàtica de la família de les compostes, de l'espècie Chrysanthemum balsamita L. (Mall., Men.); cast. hierba de Santa María, balsamita, costo hortense. Té les fulles amples amb puntetes; és molt usada en els guisats, i diuen que bullida té virtut contra les picades de paparra, d'aranya i d'altres animalons (Men.). «En anar an es Castellot, | un ramell t'enviaré, | i enmig hi posaré | tres fuies de cost que cost» (cançó pop. Manacor). Sien mesclats los dits enguents, e sia-y mès un quart de cost, e un quart de alforbi, MS. Klag. segle XIV, 17. Medicaments aperitius... axí com... cost, cinamòmum, Cauliach Coll., ll. 2, d. 2a, c. 2.
Fon.: kɔ̞́st (Mall., Men.).
Etim.: del llatí costum, nom d'una herba aromàtica i medicinal.