DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREMAT, -ADA
I. part. pass. i adj. de cremar en tots els seus significats. Hauia donada sentència que'n moriria cremada, Boades Feyts 259. Especialment: a) adj. Indignat, irritat (or., occ., val., bal.). «El meu germà està molt cremat amb tu» (o «de tu»). Un genre estava ja més de mitx cremat de sa sogra, Roq. 6. El fadrí del mas dels Pons, explicant-li molt cremat que l'amo l'avia tret per arreu de casa seva, Víct. Cat., Ombr. 47. Es girava cremat envers l'ofensor, Carner Bonh. 78. Estar més cremat que un misto (Mall.), o que un dobler de mistos (Mall.), o que un cabo de realistes (Cat., Val., Bal.), o que Carracuca (Val.): estar molt irritat, furiós. També es diu cremat de les xapes, en el mateix sentit (Llofriu).—b) Anar cremat: anar molt de pressa (Sallagosa, Torelló). Hont van tan cremats?, Rev. Cat. ii, 238.
II. m.
|| 1. Cremadura, efecte produït pel foc a la pell (Empordà, Vic, Barc.); cast. quemadura. Si és a la roba, no se'n diu un cremat, sinó un forat de foc.
|| 2. Mena de calitja negrenca, que es veu lluny, prop de terra o de la mar, especialment quan es prepara mal temps o quan aquest és variable (Mall.). «Veis aquell cremat que hi ha en es Cap Blanc?» (Palma).
    Refr.
—«Cul cremat, camisa encesa» (Manresa).