DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIGNITAT f.: cast. dignidad.
|| 1. Grau d'altesa jeràrquica. Si lo sol e la luna qui són coses creades han tanta de dignitat que no ajen altres semblants a ells, Llull Cont. 316, 13. La forma e la matèria són distinctes per essència, per dignitat, majoritat e menoritat, Llull Felix, pt. iv, c. 3. Nostre Senyor Déu... a ymatge e semblança sua lo féu..., que dignitat li donà major que a les altres coses que havia creades, Metge Somni i. Sia feta honor a cascun de loch e de paraula segons sa dignitat, Valter Gris. 13. Especialment: a) En el llenguatge lul·lià, cadascuna de les qualitats essencials i naturals de Déu, i que, per esser Déu complit i etern, resulten esser sos començaments. Hom pot hauer conexença de Déu, lo qual és ço en què ha compliment de tota bonea e de tota granea e de tota eternitat, e axí de poder, de sauiesa, de virtut, de volentat e de totes dignitats, Llull Felix, pt. i, c. 1.
|| 2. Càrrec d'alta honor i autoritat. Compromès se fa e's deu fer en poder d'om mascle e no de femna, ja sia ço que la femna sia posada en gran dignitat e aja senyoria, Cost. Tort. II, xvi, 2. Riqueses, potènties, dignitats e semblants coses dóna fortuna, e tol-les com li plau, Metge Somni iv. Era excònsul, qui vol dir era fora del consulat..., lo qual nom era a ell posat per ço com fort sovint ell havia aquella dignitat, Genebreda Cons. 11. Li oferia la mitra d'Osca, dignitat que se negà a acceptar, Vayreda Sanch nova 5. Especialment: a) En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades, com és ara la de degà, la d'arxiprest, la d'ardiaca.—b) La persona que exerceix un d'aquests càrrecs o prebendes. Un prebere y dignitat de la Seu, doc. a. 1734 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Qualitat de digne, de respectable; elevació moral. Soportant sa desgràcia amb dignitat, Roq. 1. Aguantar amb dignitat el suplici que li esperava, Rosselló Many. 182. No tenia noció de la dignitat humana, Puig Servitud 157.
|| 4. Aspecte o posat digne. El baró l'hi lliurà amb una relativa dignitat, Sagarra Vida, i, 201.
    Fon.: diŋnitát (Barc., Val.); dinniðát (Palma).
    Etim.: pres del llatí dignĭtāte, ‘qualitat de digne’.