Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disgust
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISGUST (ant. desgust). m.
Desplaer intens causat per un succés o per la conducta d'algú; cast. disgusto. Trobat que entre la noblesa hauia tants bàndols, dissensions y desgusts, doc. a. 1632 (Boll. Lul. xi, 237). La sua mort me causà un gravíssim desgust, Lacavalleria Gazoph. Es seu disgust s'espassa, Aguiló Poes. 54. Contemplava amb disgust les brillants robes, Rosselló Many. 182. Donar un disgust: causar un gran desplaer; donar un greu perjudici. Tenir un disgust: sofrir un greu perjudici. «Mira, si no estudies un poc més, tindràs un disgust, no et podré aprovar».
    Fon.:
disɣúst (Barc., Val., Palma); desɣúst (val. entre gent poc culta).
    Intens.:
disgustàs, disgustarro, disgustet, disgutot.
    Etim.:
compost del prefix privatiu dis- i el substantiu gust, o més aviat derivat postverbal de disgustar.