Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dret
veure  2. dret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DRET, DRETA. adj.
I. || 1. Recte; que no té desviació en tot el seu curs; cast. derecho. Lo lamp, per qual natura se mou en tort e no deualla sajús per dreta linya?, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Veritat és cosa dreta e no's tors, Llull Cavall. 23 vo. Si tu sabesses bé la sua definitíó no hagueres axí parlat; hojes, donchs, e torna al dret camí, car descarrerat est, Metge Somni i. Puix veus que's desuia lo teu pensament de fer dreta via | ya cas acordat vols perdre'l camí, Passi cobles 21. La penitència és dreta escala per a muntar de aquesta fonda vall de llàgrimes en l'altitut de la excelsa glòria, Pereç St. Vicent, 18. Guarda no anam per camí dret, Faules Isòp. 12. La flama del foch nunca de sa naturalesa puja dreta, Isop Faules 2 vo. Una bona vella... prima com un jonch y més dreta que un fus, J. Pons (Rev. Cat. ii, 10).Dret com un fus, o dret com un ciri, o dret com un parpal: comparances populars per a indicar una cosa molt recta. Dret i fet: completament format i desenvolupat. Pep de Quelo... sempre se li antoixà un bobo de Cória y un ase dret y fet, Rond. de R. Val. 86. Dret i igual: es diu de les criatures sanes i ben formades, sense pretensió de dir que siguin belles. Y si no n'hi ha de senyoretes tan maques com la seva filla!—Que no s'ha burlat de ningú avuy? Per axò, és dreta igual, gràcies a Déu, Vilanova Obres, iv, 15. A dret fil: en la direcció del fil o fibra d'un teixit. «Tallar a dret fil»; «Cosir a dret fil»; etc.;—fig., en línia recta. Extens viver de pollancras plantadas a dret fil en cent caminals encatifats d'herbey, Oller Vilaniu, 241 (ap. Balari Dicc.).
|| 2. En direcció recta, sense desviació; cast. derecho, derechamente. S'usa com adj. i com adv.: Anaren dret a santa Ponça, Pere IV, Cròn. 136. Lo rey féu armar un bergantí... qui anà ab les letres dret a Pumbli, Tirant, c. 90. Tot és una pura oració qui puja dret al cel, Villena Vita Chr., c. 5. En Zaragoza | galant entrí | e dret tirí | descavalcar | al sant Pilar, Spill 3396. Ell no va dret en aquest negoci, Lacavalleria Gazoph. Lletrudis, tu no vas dreta, Penya Poes. 313. Molts qui se creuen anar drets y hey van tant com sa carretera des coll de Sóller, Roq. 27. Las fa anar dret p'es camí carreter, Alcover Cont. 34. Es fiys rebecos que no volien llaurar dret, Aurora 226. I etzibar-la dret al turó fou tot u, Ruyra Parada 33. De dret, o cap dret, o tot dret: en direcció recta. Set donzeyles en la via | viu tot dret vers mi venir, Turmeda Diuis. 4. Se hisqué de la ciutat e anà-se'n tot dret a la tenda del Emperador, Tomic Hist. 79. Aquest camí va tot dret a la ciutat, Lacavalleria Gazoph. A Ciutat anau cap dret, Aguiló Poes. 105. Y mos ulls se me'n van de dret al cel, Collell Flor. 13. De dret al poble va lleugera voreta'ls pins, Guimerà Poes. 214. Tirar pel dret o al dret: anar directament, sense torceres ni aturades. Des de Rubió baixàrem a Sant Joan de l'Erm pel dret, això és, pel camí que hauria seguit un gros penyal que hi fessin rodolar des de la cima, Verdaguer Exc. 7. Tirar dret: llançar una cosa contra un altre objecte i ferir-lo. En dret d'una cosa: en direcció recta d'una cosa. La viuda hagué dos spills grans, lo hu posà alt en la finestra, l'altre posà baix en dret de Tirant y en dret de l'altre, e tot ço que's mostraua en lo de dalt tot resplandia en lo baix, la una luna del spill staua en dret de l'altra, Tirant, c. 268. Un crucifici | de fust obrat, | assitiat | en la paret, | quant fou en dret, | visiblement | lo cap movent | lo saludà, Spill 5702. De dret en dret: cara a cara, sense interposició d'altra cosa. E el, per temor que'l colp no fos tan gran si l'esperàs de dret en dret, lexà's caure del caual, Jaume I, Cròn. 26. Si los meus ulls no poden estar de dret en dret contra la resplendor del sol, Llull Cont. 123. Los ulls veen més e poden mills usar de la vertut visiva com no guarden de fit a fit en lo sol que no fan com guarden de dret en dret en lo sol, Llull Cont. 352, 15. Com la sfera del sol dóna en paradís terrenal que reuerbera en la ciutat e regne de València, perquè li sta de dret en dret, Tirant, c. 315. Anar a qualcú de dret en dret: parlar-li sense miraments ni eufemismes. A dretes: a posta, intencionadament. El viudo... aixecà el cap lentament i mirà la morta: feia més de vint anys que no se l'havia mirada així, a dretes, per impuls voluntari, Víct. Cat., Ombr. 13. «Se va mullar a dretes i després deia que l'havien mullat els altres».
|| 3. Directe (en sentit moral, legal, etc.); cast. derecho, directo. Tot mercader paga a son hoste rella dreta per raó de peliceria, doc. a. 1284 (RLR, iv, 370). D'aquest feyt aytal ixen dues actions: dreta e contrària, Cost. Tort. 86. Los hòmens de Blanchafort per les terres que possehexen sots dreta senyoria del prior, doc. a. 1398 (arx. de Montblanc). A dreta llei: en bona llei, en justícia. És ell que s'haurà de bellugar a entornar-se'n...—A dreta llei, sí, Ruyra Parada 49.
|| 4. Recte, conforme a raó o a la llei moral; cast. derecho, justo, recto. Deu esser pura e ab dreta intenció, Eximenis Conf. 2. La justícia dels qui són drets e sencers de cor, Villena Vita Chr., c. 46. E tingua lo dret orde de caualleria per les rahons que antiguament foren trobats los cauallers, Flos medic. 14. Qui coses dretes fa, bones esperances reb, Isop Faules 4. Dir la dreta: (ant.) dir la veritat, dir cosa raonable. E segurament lo rey Carles deya la dreta qui creure lo'n volgués, Muntaner Cròn., c. 192.
|| 5. Propi, adequat al seu fi; vertader; cast. recto. Depuix fo partit de Mallorques entro que fo ab setge davant la ciutat de València e la hach presa, foren deu anys passats, e axí és cert que de la conquesta de la ciutat de Mallorques a aquesta hach deu anys drets, sens més e sens menys, Muntaner Cròn., c. 9. D'un llenguatge sol, de negunes gents no'n són tantes com cathalans; que si volets dir castellans, la dreta Castella [la Castella pròpia] poch dura e poca és; que en Castella ha moltes províncies que cascú parla son lenguatge, Muntaner Cròn., c. 29. Tu has la carn de guineu e la pell, | tu est dret mull, per ço't beus les adives, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 241). E puix tant desiges saber lo meu nom..., te dich que lo meu dret nom és Blanch, Tirant, c. 286. Lo sisè capítol serà dels pels, quals són aquels qui per dret nom se poden nomenar, Flos medic. 15. A dretes: de la manera que cal, així com pertoca. Vas sempre en corruixes, y res no fas a dretes, prenint mil cabs de corda, Rond de R. Val. 37. No fer-ne cap de dreta: no fer res bé, res així com cal.
II. En posició vertical; cast. derecho, en pie. Posar dret: alçar d'un cap fins a posar verticalment. Posar-se dret: alçar-se de la posició jacent o inclinada i posar-se vertical. Lo cors està davant lo vostre altar tot dret o seent e no us fa nulla reverència ni nulla honor, Llull Cont. 315, 17. Ella guardà en lo cap esquerre e viu en aquell dues escales estar totes dretes, Llull Cont. 354, 5. Stant dret en peus no's podia moure, Genebreda Cons. 122. Les bèsties... tenen la cara inclinada... Solament los hòmens e les dones han figura e estatura dreta en alt vers lo cel, Genebreda Cons. 247. Lo meu senyor Jesuchrist és devallat del cel en terra e fon exalçat ab la creu dreta, Sant Vicent Ferrer Sermó de St. Pere 133. Lo gall sia ros... lo bech curt, lo ull negre y lo secle ros... la cua dreta, grossa y voltada, Agustí Secr. Agr. 152. L'entretay de los murs que't resten drets, Ferrà Com. Poes. 33. Y dret damunt los estreps | en veu forta axí los parla, Picó Engl. 20. Noltros li encarregàrem una Mare de Déu d'Agost ajeguda, y aquesta està dreta, Ignor. 63. Roman encara dreta la mole gegantina, Guiraud Poes. 68. Romangués dret, botzinant entre dents, Ruyra Parada 30. De dret, o de dret en dret. sense deixar la posició vertical. El municipal... beca en mitx des carrés, se condorm de dret en dret com un àngel, Roq. 36. Servar el llum dret: fer bondat, mantenir-se en bona conducta moral o social. Cor net i cap dret: amb la consciència neta i la seguretat de no poder esser blasmat amb raó. Estar orella dreta: estar escoltant molt atentament. Portar l'orella dreta: esser molt viu, despert d'esperit. Estar amb els cabells drets: estar esglaiat, molt sorprès. Sobre tot, a un homo el fan estar amb sos cabeys drets, Ignor. 5. Viure esquena dreta: viure sense treballar.
III. Situat a la banda on els homes tenen normalment la mà més hàbil (per oposició a esquerre); cast. derecho, diestro. E si l'escriuà scriuia ço que no degués, deu perdre lo puny dret, Consolat, c. 57. Lexà's caure del cauall a la part dreta, Jaume I, Cròn. 26. Prop la orella dreta, Pere IV, Cròn. 49. Donà-li gran coltellada al muscle dret, Tirant, c. 377. També s'hi usa... calçar çoch, pus alt lo dret, Spill 2755. Les amaçones... mas les mamelles dretes levades, ab archs armades, Spill 9419. Lo fill de Déu... se'n puià al cel e seu a la dreta part de Déu lo pare, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 5. Lo mul li donà una coça ab lo peu dret, Faules Isòp. 2. Mesa al corn dret del dessús dit altar, Boades Feyts 152. Ha pegat en malcorar al ull dret y esquerre de sa mare, Rond. de R. Val. 33. El colze de la balladora se li clava al costat dret, Ruyra Parada 76. Esser el braç dret, de qualcú: esser el seu principal col·laborador, el qui li dóna ajuda més eficaç. Aquest amo tenia un infant que ja havia cumplit devuit anys y era el seu bras dret per conrar aquelles terres, Penya Mos. iii, 235. Entrar per l'ull dret: caure en gràcia, esser agradable a qualcú. Jo quant vetx un homo fener, estich satisfet d'ell: tu m'ho pareixes, y per aquest motiu comensas a entrar-me per l'ull dret, Penya Mos. iii, 46. No saber on tenen la mà dreta, o quina és la mà dreta: estar desorientats, esser molt ignorants. Ni sab lo Digestis ni qual és man dreta, Viudes donz. 224. Quant no saben ahont tenen sa mà dreta per planxar un rebosillo, Ignor. 21. La dreta: (substantivat f.) la mà dreta, o bé el costat dret. En Guillem de So, digué, l'ha saludat, y allargant-li la dreta, li diu..., Costa Agre terra, 171. Pastora, pastoreta..., jo't donaré la dreta, comtessa tu seràs, Costa Trad. fant. 46. Si preniu a la dreta trobau sa plassa, Roq. 45. Llançant-los a dreta i esquerra, Verdaguer Exc. 18. Els blaus a la dreta, y els blanchs a la esquerra, Pons Auca 216. El que tenia a dreta l'estirava cap an ell, Massó Croq. 62. I partiré a la dreta o a l'esquerra, Alcover Poem. Bíbl. 36. Donar la dreta a qualcú: cedir-li el costat dret, donar-li la preferència. Quant surt a passetjà amb so capellà, li dóna molt humil la dreta, Roq. 38. La Dreta o Les Dretes: el partit que representa dins un Estat la tendència més moderada i conservadora de l'orde establert.
IV. Situat a la cara d'un objecte que està millor teixida o treballada (per oposició a revés o envés); cast. derecho, anverso. Com bestiola | ... | han enganada | a mi na trista | qui he ben vista | experiència | de llur prudència | dret y envés | per a quant és, Spill 5357. No mirar (o guardar) dret ni envés: (ant.) no tenir cap mirament ni respecte. Lo apetit natural qui us força que no guardau dret ni envés, Tirant, c. 156. Tu més cruel que leó famejant, no guardant dret ni enuers, has donada tanta dolor a la tua princesa, Tirant, c. 231.
    Fon.:
dɾέt (pir-or., or., Maó); dɾét (occ., val.); dɾə́t (mall., Ciutadella, eiv.).
    Intens.:
dretet, -eta; dretot, -ota; dretíssim, -íssima.
    Sinòn.:
—I, recte;—II, alçat, aixecat;—III, destre;—IV, anvers.
    Antòn.:
—I, tort;—II, inclinat, ajagut, tombat;—III, esquerre, sinistre;—IV, revers, envés, revés.
    Etim.:
del llatí dirēctu, mat. sign. I.

2. DRET m.
I. || 1. Justícia; cosa justa, conforme a la recta raó; cast. derecho. En sie feita justícia e compliment de dret salues totes mes raons, doc. a. 1248 (Pujol Docs. 20). Segons dret e justícia, deu esser lo cervo jutjat al ballester, Llull Blanq. 3. Per aquest peccat perdé ab gran dret totes les coses qui li eren atorgades, Serra Gèn. 9. Exovar lo pert per dret la qui comet fer adulteri, Spill 6881. Dret e rahó tots temps confon als trists dels vells, Somni J. Joan 500. Magalona auie perdut lo seu regne que de dret li pertanyia, Comalada Pierres Prov. 71. A dret: amb justícia, segons raó. No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat, Llull Mil Prov. 393. Contra dret: contra la raó o la justícia. En una ciutat hauia moltes custumes qui eren contra Déu e contra dret e contra regiment de príncep, Llull Felix, pt. i, c. 4. Sabrets que vol dir batallar contra dret, Curial, i, 16. Fer dret a qualcú: fer-li justícia, regonèixer-li la raó, donar-li satisfacció en justícia. On dret fer-li podré o consel segons sa uolentad, doc. segle XI (BABL, vi, 382). Aquel que feit agés lo mal en la terra del altre..., negú de nós no'l soffira entro aja feit dret a son sennior..., e si dret fer no uolia, que negú no'l soffira e que om lo iet de la terra, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). Que el faria dret complidament an G. de Muntcada o a tot altre hom que clams agués d'ell, Jaume I, Cròn. 21. Com hom fa dret a hom leyal, sempre la dreturera sentència lo significa leyal, Llull Cont. 203, 7. Que'l senyor rey d'Aragó hi pogués metre cònsol, en poder del qual faessen dret los mercaders cathalans e patrons, Muntaner Cròn., c. 31. Esser dret: (ant.) esser just. Separà'ls Mort; dret és qu'ella'ls vehine, Auzias March xcii. Fermar dret: (ant.) regonèixer i garantitzar a algú el respecte de la seva raó. Dix-li e manné-li que'm fermàs dret tres uegades o quatre, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). E ells dixeren-li: Quin dret uol lo rey de nós que li façam ni li fermem? De ço, dix lo bisbe, que li hauets feyt... E semblà'ns que'l bisbe entès que no'ns porien fer dret car s'eren iurats contra nós, car iot quant hauien no'ls bastaria, Jaume I, Cròn. 404. Encara deu esser tengut lo senyor de la nau al mariner de fermar dret per ell per aytant com son loguer valega, Consolat, c. 140. Estar a dret: (ant.) estar a mercè d'allò que el jutge resoldrà. Si algun menaça a altre..., pus qu'el menaçat couinentment aje fermat que estarà a dret en poder de la cort o en poder del bisbe, Cost. Tort. I, v, 14. Los quals pesadors... sien tenguts... de tenir taula e d'estar a dret als querelants e de fer justícia e esmena de si mateix, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 251).Bon dret: justícia, conformitat amb la raó. Mal dret: injustícia, mancament de raó. Lo dit senyor rey... confiant en Déus e en lo bon dret que volia mantenir, Muntaner Cròn., c. 37. Per ço com vós sentiu mal dret e manteniu poca veritat, a vós ne seguirà gran càrrech, Tirant, c. 273. D'aquexa enueia se moren los vells | ... | car, per lo mal dret que en ells se conexen, en port molt segur tan poch s'atreuexen, Proc. olives 1605.
|| 2. Facultat moral, fundada en la raó, de fer o no fer alguna cosa; cast. derecho. Justícia és donar a cascun son dret, Llull Cavall. 23 vo. E fe no hi pert son dret per ço car creu en la justícia de Déu, Llull Gentil 326. Salvant dret del senyor rey si hy serà, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Lo castell... ab honors e possessions, drets e pertinències, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 30). Qui no arriba a la victòria, no té dret al galardó, Aguiló Fochs foll. 143. Car ell per son propi dret és inviolable, Alcover Poem. Bíbl. 44. Dret adquirit: facultat moral adquirida per l'ús anteriorment a la seva concessió explícita. Axí los dits béns alienats e drets adquisits del die que cometé lo dit crim fossen confiscats, Const. Cat. 362. Respecta els drets adquirits, Vilanova Obres, iv, 59. Drets polítics: facultats concedides per la llei als ciutadans en orde a llur intervenció en la vida pública. Dret de propietat: facultat de posseir i disposar dels objectes propis. Per extensió: a) Influència llegítima dels lligams afectius. «Els drets de la sang»; «Els drets de l'amistat». Qui, donchs, porà dir que en aquells recaure | no puga l'amor ab tots los seus drets?, Proc. olives 1466.—b) Facultat abusiva de fer allò que un no vol. «El dret del més fort»; «El dret de conquista».
|| 3. Gravamen imposat per l'autoritat damunt les mercaderies, els productes, el tràfec i circulació, la residència, etc.; cast. derecho, impuesto. De la gabella del vi... la meytat del dret de la dita gabella devia esser del senyor rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 31. No sien tenguts pagar alcun dret ne mig dret, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 353). Tirant ordenà que no pagassen ningun dret al Rey, Tirant, c. 319. Recusen pagar lo dret de la farina e altres càrrechs de la dita ciutat, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 123). Lo dret del delme de la ortaliça..., del dret del carnatge..., del dret del faxcar al dit senyor rey pertanyents, doc. a. 1469 (Arx. Gral. R. Val.). Los drets de entrada e exida, doc. a. 1505 (BSAL, x, 301). Perquè lo qui tendrà lo dret de la sisa puga tenir notícia del bestiar se matarà, doc. a. 1606 (BSAL, vii, 369). Procurau de pagar los delmes y drets dominicals sens fer ningun frau, Agustí Secr. 144. Que's conferís y ves si seria de conveniència llevar el dret de foraster, doc. a. 1687 (BSAL, vii, 190). Especialment: a) Honoraris assenyalats a l'exercici de certes professions, com les de jutge, escrivà, arquitecte, catedràtic, etc. «Pagar els drets d'examen».
|| 4. Conjunt de lleis i preceptes que obliguen els homes en general o els membres d'una determinada societat. Dret natural: conjunt de preceptes fonamentals i invariables sobre el bé i el mal, basats en la raó natural. Dret positiu: conjunt de lleis promulgades per l'autoritat competent. Dret consuetudinari: el que està fundat damunt el costum i no la llei escrita. Dret diví: el que es considera promulgat per Déu. Dret privat o civil: conjunt de preceptes que regulen les relacions individuals entre els ciutadans. Dret comú o romà: el Dret privat dels romans, sobre el qual es fonamenta el Dret civil modern. Dret públic o polític: el que regula els poders de l'Estat i les relacions d'aquest amb els ciutadans. Dret administratiu: conjunt de regles amb què l'Estat aplica i fa executar les lleis generals. Dret penal: el que regula la defensa de la societat contra els delinqüents. Dret processal: conjunt de disposicions legals referents a la manera de procedir per a l'aplicació de la justícia. Dret de gents: conjunt de preceptes justos sobre els quals es basen les relacions mútues entre els pobles. Dret internacional: el que regula les relacions entre els diferents països i els individus de distinta nacionalitat. Dret eclesiàstic o canònic: conjunt de lleis de l'Església. Dret pontifical: conjunt dels decrets dels Papes. Dret mercantil: el que regula les entitats i les operacions comercials. Dret laboral: el que regula les relacions entre els obrers i els patrons. Tots los feyts deuen esser determenats segons les costumes en aquest libre escrites, e en deffalliment de les costumes, per dret comú, Cost. Tort. I, proemi. Vehien que'ls hòmens de gran enginy havien ordonat lo dret pontifical e les cerimònies de les sepultures, Metge Somni i. Segons dret de natura deuia succehir a son frare, Tomic Hist. 102. Les nacions..., en cas de lluyta, no reconeixen com a tal sino a la que està ben constituïda y guarda el dret de gents, Obrador Arq. lit. 45.
|| 5. Facultat universitària que comprèn l'estudi del Dret en els seus diferents ordres. «La carrera de Dret». «Doctorar-se en Dret». «Doctor en ambdós Drets» (en Dret civil i canònic). Negun no gos empatxar aquell qui volrà legir Dret o altra leguda sciència e bona, Eximenis II Reg., c. 13. Mon pare no fonch jutge ni tampoch jo no aprenguí lleis ni drets, Faules Isòp. 24. Al senyor Jaume Dalmau doctor en drets, doc. a. 1609 (Miret Templers 583). Los doctors en cascun dret, Metge Somni iii.
II. Punteria; facilitat per a encertar un objecte en llançar-li qualque cosa; cast. puntería. «Tens mal dret: no mates mai cap conill». «El meu germà té bon dret; cada vegada que dispara, mata un animal» (Mall.). «No tenc gens de dret; no n'endevín ni un» (Men.).
    Fon.:
dɾέt (pir-or., or., Alaró, Maó); dɾét (occ., val.); dɾə́t (mall., Ciutadella, eiv.).
    Var. form.
ant.: dreyt (Jaume I, Cròn.).
    Etim.:
del llatí dirēctu, mat. sign. I, substantivació de l'adjectiu directu, que en el llatí tardà vingué a substituir el mot clàssic jus.