Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  entendre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTENDRE v.: cast. entender.
I. ant.
|| 1. Atendre; prestar atenció. a) tr. Amable fill, refrena ta voluntat e entín mes paraules, Llull Blanq. 5, 9.—b) intr., amb el complement introduït per la preposició en (i devegades de o a). Nós no entenem sinó dels regiments que a nostra honra e a profit de nostres regnes convenen, Pere IV, Cròn. 27. Si has entès en examinar ta consciència, Eximenis Conf. 8. Us pregam que entenats ab la diligència que's pertany en la guarda et conservació de aquexa vila, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 84). Deu hom pensar que com la batalla se fa, no entena son cor a pecúnia, Scachs 38. Ja tenen conquistada la major part de la illa e no entendran sinó en la nostra destrucció, Tirant, c. 7. Lo meu Fill... no cessarà jamés que no entenga en la dita fahena, Villena Vita Chr., c. 68. Se lunyà de la companyia de aquells per ço que entenés en la oració acustumada, Eximplis, ii, 311.
|| 2. Intentar; tenir intenció o voluntat. a) tr. La part affermarà que entén donar sos testimonis, Consolat, c. 8. Una dona que vol o entén de present intrar en aquella orde, doc. a. 1385 (Miret Templers 590). Elles entenen esser en gran felicitat, haver molt delicament e luçania, Metge Somni iii. És ver que ma intenció és fer-lo home, emperò no li entench donar la mia amor, Curial, i, 8.—b) intr., amb complement introduït per la preposició a. Que ell no entenia a desemparar son regne per lo rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 61. Faça aquí inquisitions contra algunes persones generoses, de les quals dehia hom que entenia a fer justícia, Pere IV, Cròn. 30. Certificat de la intenció e de ço que ell entenia a fer, Valter Gris. 8.—c) refl. E despuix entenia-se'n a venir al regne de València, Muntaner Cròn., c. 142. Com ell se n'entenés anar ab l'armada, Pere IV, Cròn. 304.
II. tr.
|| 1. Percebre clarament amb la intel·ligència. La mia ànima... desija que l'enteniment entenés en est món la vostra trinitat, Llull Cont. 317, 25. Per tal que mills ho entenes, declarar-t'ho-he breument, Metge Somni i. Si haguessen subjugat llur enteniment a fe, hagueren creegut més que no entenien, Metge Somni ii. a) m. (substantivat) Acte i facultat de percebre clarament amb la intel·ligència. La valor que l'hom ha sobre los altres animals és lo parlar e l'entendre, Jahuda Dits, c. 16. Tu apelles entendre ço que ha nom ohir y recordació, Metge Somni i. Per lo teu clar entendre deman a tots mercè, Tirant, c. 331. Il·luminant lo meu tan fosch entendre, Trobes V. Maria [102]. Al meu entendre: segons la meva comprensió o manera de veure. El nostre Gimo... vent que la barca fea aygua a son entendre, Rond. de R. Val. 66. Algunes de ses coses que an es meu entendre o no se fan bé o se deuen remediar. Ignor. 21.—b) Donar a entendre: fer entendre, fer veure clarament. Sien legits e donats a entendre los capítols e ordinacions de la dita confraria, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Vos suplich que'm vullau dir què és esperit e que'm doneu entendre la immortalitat, Metge Somni, i. Mas que ell la amàs nunca lo y donaua a entendre, Curial, i, 8. Donar a entendre: fer semblar una cosa que no és. Posem que los dits moros fossen de Tuniç e de Bogia, axí com a vós han dat a entendre, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 76). No tinga que pensar que fent la gata moixa m'a de dar a entendre blanch per negre, Rond. de R. Val. 32.
|| 2. Tenir coneixença clara d'una cosa. No entendre de res: esser molt ignorant. Conseyl-uos en quant jo sé ni entén, que anets a Burriana per aquesta raó, Jaume I, Cròn. 128. Molt més entesérem e sabérem si'l peccat original no fos, Llull Cont. 19, 18. Si solament una veguada n'és informat per alcun qui u entena, Eximenis, III Crestià (Arch. Ib. Am. 1923, pàg. 392). Los negres vells, que'n tot volen entendre, Somni J. Joan 459. El botxí se portà com un homo, demostrant lo bé que entenia son ofici, Penya Mos. iii, 159. No s'ho mastegavan las donas que la gent de marina entenguessen de cuynar, Pons Auca 196. a) refl. Ses escriptores mos han respost que no s'entenen de modes. Ignor. 5. No entendre's de raons, o de romanços: obrar sense escoltar consells ni avisos, sense consideració a res. El mariner li contestava que no s'entenia de rahons. Penya Mos. iii, 224. Quin home! en sent hora, no s'entén de romansos: vol la vianda a taula, Vilanova Obres, iv, 16.—b) Entendre-s'hi (en una cosa): poder-se arreglar, obrar amb coneixement i eficàcia. Bon lloch... ni triat a posta! Mentres t'hi entenguis!, Pons Auca 97. Es president no s'hi entenia, tothom manava menos ell, Roq. 25.
|| 3. Percebre clarament el sentit, allò que vol dir (una persona, una paraula, un escrit, un llenguatge, etc.). Els diciples de nostre senyor no enteneren ad aquela hora les paraules que él los dizie. Hom. Org. 3 vo. Blanquerna sabia ben entendre lo latí, Llull Blanq. 2. Se legí axí alt que tuyt l'enteseren, Muntaner Cròn., c. 145. Los bruts... si hom los crida, entenen sovent moltes coses que hom llurs diu, Metge Somni i. Los infants nostres parlen ebraych, e tu qui est grech, ¿com los entenguist?, Serra Gèn. 198. Tres vegades li parla | son escuder, | y fins a la tercera | sols no l'entén, Costa Agre terra 170. Si entenguéssim la cançó, | pot-sê ens aconsolaríem, Maragall Enllà 48.
|| 4. Sentir, oir una cosa percebent-ne el sentit. Quant los missatgers enteseren les paraules del apostoli, Desclot Cròn., c. 136. Com hac entès ço que son nebot li dix, Muntaner Cròn., c. 40. Sant Lop... entenent les murmuracions dels mals parlers, près la donzella, Eximplis, i, 61. a) per ext., Sentir, percebre amb l'oïda o amb altre sentit, fora amb el de la vista (dial. alguerès). Entendre remor de cadenes: sentir remor de cadenes (Alguer). Entendre una olor: sentir una olor (Alg.). Prohibint-li, però, de girar-se enrera per qualsessia remor que entenguessi, Ciuffo Folkl. Alg. 6.
|| 5. Adquirir notícia; conèixer l'existència o esdeveniment d'una cosa. El regne de València que Déus nos ha donat per la sua miseració e per alcun bén que entendia en nós, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). Nos faem-ho en aquela manera que emprès hauíem ab els; e entené lo comte que algunes paraules hauia entre nós e aquels de dins, Jaume I, Cròn. 40. Cant los tres sauis ohiren e enteseren la error en la qual era lo gentil, Llull Gentil 14. Havem entès largament per en Berenguer Dusay los affers, doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 89). Paris qui hauia entès per una letra d'Adoardo que lo dalfí hauia casada Viana, Paris e Viana 24. «Per orde del senyor alcalde es fa entendre»: fórmula amb què es comencen les crides de la batlia que fa el saig a so de tambor (Ciutadella).
|| 6. Opinar; tenir idea formada sobre una cosa. Nós entenem que legudament e bona hajen haüt los dits capitans lur part de les dites coses, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 76). Si més entenets que hi haja a fer de fermetat, jo som aparellat que ho faça, Muntaner Cròn., c. 72. E donchs què entens que sia yo? Si fósseu mort no fóreu aquí, e entén que sots viu, Metge Somni i. Bé entenia jo la primera vegada que vosaltres érets spies, Serra Gèn. 40. Dient heretges | los qui mantenen | la part que entenen | ser veritat, Spill 10699. Vós ho enteneu de diferent manera que jo ho entench, Lacavalleria Gazoph. Com entenen sa llibertat els anticlericals, Aurora 226.
|| 7. Entendre per tal o tal cosa: considerar idèntic a tal o tal cosa; definir com a tal. E coneguem e entenem per ueritat aquest mot que diu la escriptura, Jaume I, Cròn. 1. Per lo qual Tici són entesos tots los luxuriosos, Genebreda Cons. 172. Y ab tot que per joue no's deja entendre, | car prou se coneix que va cap auall, Proc. olives 353. Sien y se entenguen per confrares, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli). Si enteneu per pau no haver-hi trui, Alcover Cont. 34.
|| 8. Comprendre, considerar inclòs dins un conjunt, per esser igual als membres que el formen. E és-hi entès safrà, e azur, e totz autres avers sutils qui se ven a lliura sutil, doc. a. 1284 (RLR, iv, 375). En aquesta costuma no s'entenen los frares del Temple ni els fills de cauallers, Cost. Tort. I, i, 14. En res que't diga dels hòmens no t'hi entenes tu, Metge Somni iv.
|| 9. refl. Avenir-se d'idees, de voluntat, d'afectes, etc. Ells se entenen bé, ells estan o viuen en bona intel·ligència, Lacavalleria Gazoph. Ells ab ells potser s'entenguen, Vilanova Obres, xi, 255. Els amos... creyan que el Vicari y en Jordi s'entenien y que el no voler-la arrendar era perquè la duyen a mitges, Penya Mos. iii, 26. No poder-se entendre: no poder-se posar d'acord o anar units. Especialment: a) Tenir relacions amoroses d'amagat o il·legals. Que la Júlia i l'encarregat, aquell pillastre recollit del pla del carrer, s'entenien, Pons Com an., 71.—b) Tenir tracte; enraonar d'un assumpte, discutir-lo. Qui'n vol, que hi vaja y s'entendrà amb ells, Ignor. 70. Y amb ell s'entendran tots es revenedors, ibid. 2. Entengui's ab lo cos del delicte, Vilanova Obres, xi, 123.
    Loc.
—a) Entenguem-nos, o S'entén: expressió amb què s'interromp allò que es deia, per aclarir un punt i fer fixar l'atenció en una particularitat; cast. entendámonos, o se entiende. Fa més homo del dia axò de malehí y vomità paraules immorals; y entenguem-nos, no són es carretés y gent de casta baxa es qui més empran aquest diccionari, Ignor. 1. «Jo som vostro, lo meu bé; | s'entén, si vós me voleu» (cançó pop. Mall.).—b) Com s'entén?: es diu per expressar admiració mesclada amb indignació o disgust.—c) No hi ha qui ho entengui, o El dimoni que ho entengui: exclamació per a indicar que una cosa és inexplicable.—d) Entendre l'a per la be, o Entendre cols per caragols: entendre una cosa per una altra, equivocar-se en la interpretació d'allò que es sent a dir.—e) Entendre-ho tot com un peix p'es cul: entendre malament les coses, esser mal entenent (Men.).—f) Entendre-hi tant pels fulls com per les cobertes: esser ignorant d'una matèria sobre la qual es pretén de tenir grans coneixements (Llofriu).—g) No entendre'l ni pel cap ni per la coa (a qualcú): no haver-hi manera d'entendre'l; esser una persona estranya, mala de comprendre (Bal.).—h) Està mal, Fulà?—Sí, mal... d'entendre!: es diu al·ludint a una persona que fingeix estar malalta o que té manies i se pensa no tenir salut (Val.).—i) Jo ja m'entenc: es diu per significar que es tenen motius personals i ocults per a fer una cosa que als altres els sembla injustificada (Mall., Men.).—j) Saber-se entendre: saber-se arreglar per a fer allò que es vol, encara que sigui difícil o que topi amb l'oposició dels altres.—l) Ells s'entenen!: es diu al·ludint a persones que obren de manera misteriosa o anormal, però sabent ells per què ho fan.—m) Donar què entendre: donar preocupacions, o una forta renyada, o una tupada, és a dir, donar què fer en qualsevol sentit (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «Ells ho entenen, va dir En Moll»: es diu referint-se a persones que obren de manera estranya, però volent significar que ells saben per què ho fan (Mall.). Dient En Moll en aquest refrany es fa al·lusió a l'antic cronista mallorquí Antoni Moll.—b) «El qui té un burro i el ven, ell se n'entén»: vol dir que cadascú entén de les coses del seu art (Val.).—c) «Cada u s'entén» (Cat., Bal.); «Cada u s'entén, i balla tot sol» (o «balla a soles», en valencià); «Cada u a ca-seva s'entén» (Men.); «Cadascú s'entén, i es sastre ho ajusta» (Mall.); «Ja m'entén qui m'ha d'entendre» (Mall.): expressions per a indicar que cadascú sap per què fa les coses d'allò que entén, i que no cal que els altres les hi impugnin o critiquin.—d) «Parlant clar, s'entenen» (Mall., Men.); «Ningú s'entén sense parlar» (Men.).—e) «Qui mal entén, mal respon» (Mall., Men.).—f) «Déu me dó gent que m'entengui!»: es diu expressant satisfacció per haver trobat una persona comprensiva, o disgust per no haver-la trobada.—g) «A tu ho dic, ma filla; entén-me, ma nora»: es diu referint-se a coses que es diuen a un perquè els altres es donin per al·ludits.—h) «Com més pocs són, més poc s'entenen».
    Fon.:
ənténdɾə (or., bal.); ənténrə (pir-or.); anténdɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons els paradigmes adjunts (pàgs. 49-51).
taula 

    Etim.:
del llatí intendĕre, mat. sign. I, i en llatí vulgar, també en les accepcions II.