DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCAMAR v. tr.
|| 1. Escalivar; fer agafar recel o desconfiança per l'experiència passada; cast. escamar, escarmentar. Anava tan escamat al passar bestiar per la frontera, que no vivia d'angúnia, Massó Croq. 149.
|| 2. Enganyar; soprendre amb un resultat diferent del que s'esperava (Blancafort, Bunyola); cast. dar chasco.
|| 3. Renyar, donar una reprensió aspra (Val., Sanet); cast. reñir.
    Fon.: əskəmá (or., bal.); askamá (occ.); eskamáɾ (val.).
    Etim.: pres modernament del cast. escamar, mat. sign. || 1.

2. ESCAMAR v. refl.
|| 1. Fugir (Empordà, Mall.); cast. escaparse. «Els lladres s'han escamat i no els hem pogut agafar».
|| 2. Caminar molt, anant i venint, per treballar en coses de molt de moviment, obtenir alguna cosa a força de córrer, etc. (Men.). «Tot lo dia m'he escamat i no he fet la mitat de ses feines que havia de fer» (Ciutadella).
    Fon.: əskəmaɾsə́ (Mall., Men.); əskəmáɾsə (Llofriu).
    Etim.: derivat de cama en composició amb el prefix es- que indica privació o pèrdua (escamar-se és com si diguéssim «perdre les cames»).