DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEXTINT (ant extinct), -INTA adj.
Extingit, arribat a fi, a desaparició total; cast. extinto, extinguido. Lavors lo vincle de la casa de Aragó fo extinct, Pere IV, Cròn. 389. Lo qui és en decrepitut ha la calor natural quasi extincta, Albert G., Ques. 6 vo. La malaltia no és extinta, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 2. O amada feble de la veu extinta, Carner Ofrena 13.
Fon.: əstínt (Barc., Palma); estínt (Val.).
Etim.: pres del llatí exstĭnctum, supí de exstĭnguĕre ‘extingir’.