Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extint
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTINT (ant extinct), -INTA adj.
Extingit, arribat a fi, a desaparició total; cast. extinto, extinguido. Lavors lo vincle de la casa de Aragó fo extinct, Pere IV, Cròn. 389. Lo qui és en decrepitut ha la calor natural quasi extincta, Albert G., Ques. 6 vo. La malaltia no és extinta, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 2. O amada feble de la veu extinta, Carner Ofrena 13.
    Fon.:
əstínt (Barc., Palma); estínt (Val.).
    Etim.:
pres del llatí exstĭnctum, supí de exstĭnguĕre ‘extingir’.