DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. FINAMENT adv.
D'una manera fina; amb finesa; cast. finamente. Feya cuynar | jo finament, Spill 2431. Ha tengut lo càrrech de molre... y ha servit molt finament, doc. a. 1524 (BSAL, viii, 73). L'havia esmolat tan finament que tallava un paper a la correguda, Ruyra Parada 50.
Fon.: finəmén (Barc.); finamént (Val.); finəmént (Palma).
Intens. superl.: finíssimament.
2. FINAMENT m. ant.
Acabament; acte i efecte de finar o acabar; cast. fin, remate. Paguí a mestre per cinch pesses d'arxets qui són revestits de fulles e finament dels arxets, doc. a. 1397 (Piferrer-Quadrado, Isl. Bal. 922). Vos scrivim del finament e conclusió de la cort, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 551).