DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IGNORAR v. tr.
|| 1. No saber; desconèixer; cast. ignorar. Plora per los falliments dels hòmens qui Déu ignoren e desamen, Llull Felix, pt. i, c. 1. Los anys que viuràs ignores, Cobles Mort. a) No ignorar: saber. No ignor que la mia força és poca, Metge Somni ii. Tu que no ignores quant estimo els meus fills, Pons Com an. 187.
|| 2. vulgarment, Negar (Empordà, Vic, Montblanc). «D'espavilat, ho és, lo Joan; això sí que no se li pot ignorar». «Tu m'ignoraràs això?»«No l'hi vaig gosar ignorar».
    Fon.: iŋnuɾá (or.); iŋnoɾá (occ.); iŋnoɾáɾ (val.); innoɾá (mall.); innuɾá (men.).
    Etim.: pres del llatí ignorare, mat. sign.