DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPECABLE adj.: cast. impecable.
|| 1. Incapaç de pecar. Déu metge... inegrotable e impecable dignificada deyficada ans que'l mon fos... la reservà, Spill 11034. Gran virtut la del varó | que a l'aureola d'impecable aspiri | als ulls de la selecta opinió, Alcover Poem. Bíbl. 89.
|| 2. Perfet, que no té la més petita falta. Encara que no sempre impecables en les seues publicacions, Obrador Arq. lit. 112. Era una dona elegantíssima d'una distinció impecable, Esclasans Urània 178.
    Fon.: impəkábblə (Barc.); impekáβle (Val.); impeсábblə (Palma).
    Etim.: pres del llatí impeccabĭle, mat. sign. || 1.