DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUST, JUSTA adj.: cast. justo.
I. || 1. Conforme a la justícia. Ni porà contradir a la sentència justa de Déu, Llull Gentil 104. Faem-li processos justs e rahonables, Pere IV, Cròn. 87. Declararen ab lur justa sentència en favor de nosaltres, Alegre Transf. 47 bis.
|| 2. Que obra amb justícia. Coué esser donada per pus nobles e per pus justes persones, Llull Gentil 106.
|| 3. Qui viu segons la llei de Déu; innocent, net de culpa. Just ni pecador, Hom. Org. 6 v.oLos hòmens justs seran en glòria que no haurà fi, Llull Felix, pt. i, c. 3. No devien esser condemnats los justs, Pere IV, Cròn. 288. Més te alegres d'un pecador penident que no fas de noranta-nou justos, Oliver Exc. 21.
II. || 1. Que s'adapta exactament; exacte en quantitat; que no li manca ni li sobra res. Dos canes de canar draps justes e fines, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 167). Que la braça de la corda haia VIII palms justs de cana de Barchinona, doc. a. 1394 (arx. mun. de Barc.). La porta qui's cloyia ab una pesada losa que y venia molt justa, Villena Vita Chr., c. 223. Ey vengan a plom y justas com l'anell al dit, Aguiló Rond. de R. 5.
|| 2. Escàs, que gairebé no arriba a bastar; excessivament estret. Qui porta les calces tan justes y estretes, Brama llaur. 144. Unas faldillas... ab les mànegues justas, doc. a. 1523 (Alós Inv. 39).Venir just: a penes arribar; gairebé no esser suficient. Elze venia tan just tan just no morirse de fam, Alcover Rond. viii, 1. «En aquesta casa van molt justs»: van estrets, escassos de recursos. Portar just un cavall: portar-lo amb les regnes tibants, curtes, per impedir-li de córrer o de desviar-se. Aigua justa: corrent escàs en el riu, amb cabal d'aigua insuficient, que no permet la navegació dels rais (BDC, xxii, 155). Porta (o finestra) justa: porta o finestra tancada, però sense subjectar amb clau ni biuló (val.).
III. adv.
|| 1. Amb exactitud excessiva, sense sobrar-hi res; amb alguna escassesa. «No compteu massa just, que ens mancarà material».
|| 2. Exactament, precisament. Es passejaven | per un camp ple d'oliveres | just abaix d'una montanya, Ferrà Com. Poes. 14. Just al mitx de la botiga, Penya Poes. 78. a) Ben igual que; idèntic; exacte. «Aquest nin és just son pare»: s'assembla moltíssim a son pare, és exactament com ell. Ses atlotes just sa mare escopida, Aguiló Rond. de R. 13. Sa polissona tenia set vides, just es moxos, Alcover Rond. i, 156. En Jordi era just un om en primavera, Costa Agre terra 11. Ple de sogres barbudes y banyudes, aferradisses just sargantanes, S. Galmés (Catalana, ix). És freqüent la forma intensiva just i fet (Mall., Men.): «El Senyor mos concedesca | una centella d'amor, | i que sempre més s'encenga | just i fet un fogueró» (cançó pop. Mall.).
|| 3. A penes; cast. apenas. Però just que proves d'alsar ets uis cap a ell, zas!, Alcover Cont. 19. Però just havia recobrat sa tranquilidat d'esperit, quan a l'amo En Xech li va entrar sa gana, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 63). En aquest sentit s'usa sovint la locució tot just, i encara més intensivament tot just de Déu: Els blats are tot just comensan a groguetjar, Penya Mos. iii, 88. Tot just eren les deu!, Ruyra Parada 17. Alguns es banyen només els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua, Ruyra Pinya, ii, 160.
|| 4. Unicament, tan sols (Mall., Men.). «A la funció del teatre, just hi han anat trenta persones».
Just: a) Nom propi d'home; cast. Justo.—b) Llin. existent a Falset, Cast., Benassal, Alcora, Almassora, Val., Albal, Alberic, Alacant, Dénia, Agost, etc. En el País Valencià és freqüent la grafia incorrecta Chust.—c) Sant Just Desvern: poble situat a 3 quilòmetres de Sant Feliu de Llobregat.
    Loc.—a) De bon just: de dret, conforme a justícia. De mal just: injustament, contra justícia. No posseir res de mal just ne desigar riquees, Sermons SVF, i, 71. (Hi ha qui usa la grafia de bon jus, de mal jus, en lloc de just, per la creença no improbable que tals expressions tenen més a veure amb el llatí ius ‘dret’ que amb just: Però era de bon jus atacar-lo ans que ell ens menacés?, Ruyra Parada 51).—b) Venir més just que sa pell d'es nas: venir molt just, gairebé escàs (Mall., Men.).—c) Justa la fusta!: exclamació amb què s'expressa aprovació o conformitat absoluta amb allò que altri diu.—d) Viure a Sant Just: viure amb escassesa, posseint a penes les coses més necessàries.
    Refr.—a) «Coses justes, Déu les vol».—b) «Els justos van al cel»: es diu referint-se a una cosa excessivament justa, gairebé escassa (Olot).—c) «Els justs ho paguen pels pecadors».—d) «Ser just com el casament de Cervera, que ni faltà, ni sobrà, ni n'hi hagué prou»: es diu d'una cosa massa justa, que pateix d'escassetat (Val.).—e) «En caixa oberta, el just hi peca»: significa que la temptació fa caure fins i tot els més íntegres.—f) «Lo de mal just, fa perdre lo de bon just»; «Quan de mal just ve l'anyell, mal profit farà la pell».
    Fon.: ʒúst (or., bal.); ʤúst (occ., val. no apitxat); ʧúst (val. apitxat).
    Intens.: justet, -eta; justot, -ota; justíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: iust (Passi cobles 8); yust (Graal 160).
    Etim.: del llatí iustum, mat. sign. I, II.