DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEGENDA f.: cast. leyenda.
|| 1. Lectura; acció i efecte de llegir; allò que es llegeix. Y poblam la pensa de bons pensaments | perque pugan metre's fer digna legenda, Passi cobles 5. Los llinatges que he pogut adquirir en la llegenda de los sobredits actes, doc. a. 1766 (Hist. Sóller, i, 16).Especialment: a) Inscripció gravada en una moneda, medalla, etc.—b) Títol, escrit explicatiu d'un mapa, d'un pla.—c) Llegenda àuria: recull de vides de sants fet en el segle XIII.
|| 2. Narració que té per fonament un fet o fets més o menys reals, però transformats per la tradició. En la legenda de sent Paul primer hermità, Eximplis, i, 111. Aquexa triada colecció de llegendes y narracions, Ignor. 70.
|| 3. Faula, narració falsa. «Això no és més que una llegenda». Tot donant per falsa la llegenda, parlaven, Caselles Mult.103.
    Var. form.: lligenda (Veus lo temps que'ns mostra la ligenda, Serra Gèn. 285; El senyor secretari... llig l'acta... i la lligenda ix que a Tòfol de la Guala li toque ser clavari, Pascual Tirado (BSCC, vi, 231).
    Fon.: ʎəʒéndə (or., bal.); ʎiʤéndɛ (Ll.); ʎiʤénda (Cast., Al.); ʎiʧénda (Val.).
    Etim.: del llatí legenda, ‘coses a llegir’.