Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. lleixa
veure  2. lleixa
veure  lleixà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLEIXA f. ant.
Deixa. Si hauia lexa d'alcun home seglar que morís en la nau, doc. a. 1268 (Miret Templers 549). Les CL liures que romanen a paguar de les leixes que fe en son testament, doc. a. 1309 (RLR, viii, 63). Hagen càrrech de la mia sepultura e altres lexes pies, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 201).
    Etim.:
derivat postverbal de lleixar, ‘deixar’.

2. LLEIXA f.
|| 1. Post o pedrís col·locat a certa altura i adossat a la paret, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells (or., occ., Maestrat, Crevillent); cast. vasar, anaquel. Penjant les carabasses al sostre o posades sobre llexes, Agustí Secr. 29. Unes lleixes plenes de uns pans tan rossos, Caseponce Contes Vallesp. 170.
|| 2. Cos horitzontal en què acaba la part inferior de la campana de la xemeneia i que serveix per a tenir-hi atuells de cuina i altres objectes (Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Pobla de L., Plana de Vic); cast. leja, vasar.
|| 3. Porció de roca planera que surt lateralment d'un cingle i per la qual poden passar els isards, però difícilment les persones (Pobla de L., Plana de Vic).
    Fon.:
ʎéʃə (pir-or., or.); ʎéјʃɛ (Ll., Urgell); ʎéјʃa (Maestr.); ʎéʃa (Crevillent).
    Intens.:
lleixeta; lleixassa; lleixota.
    Sinòn.:
|| 1, antosta, escudeller, enfila;— || 2, pinte, escudeller;— || 3, relleix.
    Etim.:
incerta. Gerhard Rohlfs va proposar l'origen germànic listja ‘llista, vora’, però topa amb l'inconvenient que el mot germànic té i llarga, la qual cosa és oposada a la conversió de la ī en e (cf. M. L. Wagner, RFE, xi, 277). Si consideram que en castellà existeix el mot laja ‘pedra plana’, no podem sostreure'ns a la temptació d'establir entre laja i lleixa la relació que trobam entre el cast. faja i el cat. feixa; si tal relació respon a la realitat, tindríem que lleixa seria del mateix origen que laja. L'origen d'aquest mot castellà no està encara establert, que sapiguem, amb certesa.

LLEIXÀ
Llin. existent a Barc., La Vit, Tarr., Mas de Barberans, Batea, Alfara, Godall, Móra d'Ebre, L'Ametlla, Cast., Traiguera, etc.