DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLUERNA f.
|| 1. Obertura practicada al sostre o a la part alta d'una paret, i generalment guarnida de vidres, que serveix per a donar claror a l'interior; cast. lumbrera, claraboya. Enlairant-los fins a l'envidrada lluerna central, Pons Com an., 40.
|| 2.   Insecte coleòpter de l'espècie Lampyris nocticula, la femella del qual no té ales i durant les nits de primavera i estiu emet llum fosforescent per alguns del seus segments abdominals; cast. luciérnaga. Dues símies havien posada lenya sobre una luerna, Llull Arbre Sc. ii, 376. Encén la llàntia poruga la lluerna vigilant, Riber Sol ixent, 12.
|| 3. fig. Infant que de nits encara està despert i bellugadís (Manacor).
|| 4. Peix teleosti de l'espècie Trigla cuculus, de cap gros, cos rodó, cònic, de color violat fosc per l'esquena i blanquinós pel ventre, i amb les aletes dorsals doblegades; cast. lucerna, milano. La liura carnicera de bogues, e de luernes, de congres, doc. a. 1370 (BABL, xii, 147). Luerna se vena a 16 diners, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252). Pex qui s'anomena luhernes, Flos medic. 261. També s'anomenen lluernes altres espècies del gènere Trigla, i principalment la Tr. gurnardus i la Tr. milvus; l'espècie Tr. pini té el nom de lluerna pogona (Barc.).
|| 5. Llum fugaç reflectida (eiv.); cast. reflejo. Fer lluernes: emetre claror per reflexió del sol en un mirall.
|| 6. Llum abundant, enlluernadora, com la del sol en dia molt serè (Maestrat). «Quina lluerna fa avui!» (Benassal).
    Fon.: ʎuέɾnə (or.); ʎuέɾnɛ (Ll.); ʎuέɾna (Andorra, Tortosa); ʎuέ̞ɾna (Cast., Val.); ʎuέ̞ɾnə (mall., men.).
    Sinòn.:— || 2, cuca de llum;— || 4, gallineta.
    Etim.: del llatí lūcĕrna, ‘llàntia’.