DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMERLA (i dialectal bal. mèrlera o mèl·lera). f.
|| 1. Ocell de la família dels túrdids, de l'espècie Turdus merula, de plomatge negre i bec groc el mascle, i de plomatge bru i bec negrós la femella; cast. mirlo. Ou-s'hi glosar joiosos sinsonts i esquives merles Atlàntida ii. Una mèl·lera salvatge començà a remoure's, Riber Miny. 149.
|| 2. Merla roquera: ocell de la família dels túrdids, de l'espècie Turdus saxatilis, molt semblant a la merla comuna, de la qual es distingeix perquè no és tan negre ni té el bec groc; cast. mirlo de roca.
|| 3. Merla blava: ocell de la família dels túrdids, de l'espècie Turdus cyaneus, de plomatge fosc en què domina el blau; cast. mirlo azul.
|| 4. Merla rosada: ocell de l'espècie Pastor roseus; cast. martín rosa.
|| 5. Merla de cua blanca: ocell de l'espècie Saxicola cachinnans (V. cuablanc).
|| 6. Merla de pit blanc, o de collaret (Mall.), o merla collerada (Gandesa): ocell de l'espècie Turdus torquatus, de color fosc, amb una mena de collar blanc; cast. capiblanco.
|| 7. Merla catxo: ocell molt semblant a la merla comuna, però més grossa que aquesta; fa el niu a les roques (Gandesa).
|| 8. Merla d'aigua o Merla viuda: ocell de l'espècie Cinclus aquaticus; cast. cinclo.
|| 9. fig. Embriaguesa (Mall., Men.); cast. curda. «Aquest ha agafat una bona mèrlera».
Loc.
—Ja és tord, ja és mèrlera (o Si és tord, si és mèrlera): es diu per expressar l'acció de barallar-se o discutir violentament (Mall.).
Fon.: mέɾlə (pir-or., or.); mέɾlɛ (Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); mέɾla (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Val.); mέ̞ɫɫəɾə (Mall., Men.).
Intens.:—a) Augm.: merlassa (merlerassa), merlarra (merlerarra).—b) Dim.: merleta (merlereta), merliua, merleretxa, merlereua, merlerona, merló (merleró).—c) Pejor.: merlota (merlerota), merlot (merlerot).
Etim.: del llatí mĕrŭla, mat. sign. || 1. La forma mèrlera o mèl·lera representa una evolució de merla amb el sufix àton -er que apareix en sól·lera, plàtera, fèrlera, etc.