DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBJECTIU, -IVA cast. objetivo.
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a l'objecte; que existeix independentment del nostre pensament.
|| 2. adj. Que tracta els fets, els fenòmens, etc., independentment de les reflexions, sentiments, etc., de l'observador. Eren unes amors platòniques, purament objectives, però ja n'hi havia prou, Galmés Flor 10. «Els crítics han d'esser objectius en llurs judicis». a) gram. Cas objectiu: cas acusatiu, el que expressa el complement directe.
|| 3. m. El fi, allò que l'actuant es proposa de conseguir. En l'envidrada galeria, objectiu de llurs aspiracions, Pons Com an. 82.
|| 4. m. Lent o sistema de lents col·locat a l'extrem corresponent a l'objecte que s'observa, en els microscopis, telescopis, màquines fotogràfiques i altres aparells òptics. Els ulls... eren a faisó d'objectius d'una llanterna màgica, Ruyra Parada 144.
    Fon.: ubʒəktíw (Barc.); opʧektíw (Val.); oʤəttíw (Palma).
    Etim.: derivat de objecte.