Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. parent
veure  2. parent
veure  3. parent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PARENT
|| 1. m. pl. ant. (llatinisme) Pares. Els parents: el pare i la mare plegats. Del peccat que'l primer parent | han sobre tots hòmens sembrat, Llull Rim. 167. Lo qual con en la primera etat de la lur joventut los seus parens engenrassen, Sants Ross. 208. Filla tan santa | de sants parents, Spill 11067. Per lo peccat dels primers parents, Villena Vita Chr., c. 11.
|| 2. m. i f. (PARENTA) Persona de la mateixa família que una altra; qui està lligat amb algú per consanguinitat o per afinitat; cast. pariente. Levadas aquellas cosas que leix pro ànima mea et als meus parents et a las mias parentas, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 27). Dix a alguns de sos parents e majorment a aquells en qui ell molt se fiava, Llull Blanq. 1, 2. Mostraren-li lurs muylers e lurs fiyles e lurs parentes les pus beles que podien trobar, Jaume I, Cròn., 8. Axí com és d'aquells qui pequen ab mare o germana o parenta, Eximenis Conf. 4. De lurs riqueses no han volgut fer part a lurs parents e amichs, Metge Somni iii. Es parent de parents del senyor comte, Roq. 38.
|| 3. f. Amistançada (Borriana, Xixona); cast. querida.
|| 4. adj. Molt semblant; que té gran afinitat (amb algú, amb alguna cosa); cast. pariente, parecido. Longa esperança parenta és de mort, Villena Vita Chr., c. 27.
    Loc.
—a) Fer el parent: fer l'orni, fingir ignorància (Camp de Tarr.).—b) No tenir amics ni parents, o No tenir parent ni benvolent: estar molt sol, no tenir ningú disposat a ajudar, a protegir.
    Refr.
—a) «Com més parents, més dolents» (Empordà); «Com més parents, més calents» (Men.): significa que sovint els parents ens porten més mala voluntat que els externs.—b) «Més val un bon amic que un parent ric»; «Més val un bon amic que parent ni cosí»; «Més val un bon amic que cent parents»; «No tindràs parent millor que un amic que et tingui amor»; «Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca»: signifiquen que ens hem de refiar més de l'ajut dels amics i veïns que dels parents.—c) «Parent de paper, tira'l al carrer» (Calasseit).—d) «Parents i trastos vells, ben pocs o sense ells».—e) «El millor parent és tenir un duro a la butxaca» (Cat., Bal.); «No hi ha millors parents que els divuitens, ni millors amics que els reals de huït» (Val.).—f) «Germans, els pans; parents, els qüerns; i coneguts, els papers de menuts» (Val.).—g) «Ni morts ni absents tenen amics ni parents».—h) «Els parents, així com són; els amic, cercau-los bons» (Mall.); «Els amics, com els volem; i els parents, com Déu nos els dóna» (Griera Tr.).—i) «Entre parents i germans, no vulguis ficar les mans»: recomana no ficar-se en les baralles de parents, perquè aquests se solen reconciliar i després tots són contraris de l'extern que s'hi ha ficat.—j) «Baralla de parents dura llarg temps»: sol esser així perquè generalment les baralles entre parents són per qüestió de diners i ningú vol amollar (Mall.).—l) «Qui calça amb amic o parent, calça car i malament»: és perquè el proveïdor abusa de l'amistat o parentesc, i el client no gosa queixar-se per respecte al parentesc o a l'amistat.—m) «Si esperes de tos parents, potser et mosseguis les dents»: vol dir que moltes vegades els parents són poc generosos.—n) «De l'home vell, si és ric, tothom és parent i amic».—o) «L'home ric, no té parent ni amic»: perquè sol esser molt egoista.—p) «Entre parents, pocs compliments».—q) «Dels parents se'n vol dir, però no sentir-ne dir»: significa que ens sap greu sentir malparlar des nostres parents, encara que hi estiguem barallats.—r) «Més prop estan mes dents qué mos parents»; «Tan prop tinc les dents, que no em recordo dels parents»; «Tens tan prop les dents, que no et recordes dels parents»; «Primer som jo que mos parents»: volen dir que cal mirar pel nostre propi benestar abans que pel dels nostres parents.—s) «Bo és tenir parents en Cort»: convé tenir protectors en les altes esferes socials.—t) «De llevant o de ponent, de la dona siguis parent»; «Benvolent o malvolent, de la dona siguis parent»; «Allí on estigues, parent de la dona sigues»; «Si parent vols ser, per la part de la muller» (val.): indiquen la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família.—u) «Qui és parent del gat, li sembla, de la cua o del cap»: significa que els parents sempre s'assemblen de qualque defecte o qualitat, sia físic, sia moral.—v) «Malaltia llarga, parenta de la mort».—x) «Festeig llarg, parent de la mort» (Val.).
    Fon.:
pəɾén (pir-or., or., eiv.); paɾén (occ.); paɾént (val.); pəɾént (mall., men.).
    Etim.:
del llatí parĕnte, mat. sign.

2. PARENT adj. ant. (llatinisme)
Obedient. Dossents denats de or pagadors per la part inobedient a la part parent e obedient, doc. a. 1434 (BSCC, i, 4).
    Etim.:
pres del llatí parĕnte, mat. sign. (part. pres. de parĕo ‘obeir’).

3. PARENT ant.
Fer parent: fer veure, fingir. Axí la domna faya parent canas en part, Biblia Sev. 192.
    Etim.:
pres del llatí parĕnte, ‘aparent’ (part. pres. de parĕo ‘aparèixer’).