DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PARENT
|| 1. m. pl. ant. (llatinisme) Pares. Els parents: el pare i la mare plegats. Del peccat que'l primer parent | han sobre tots hòmens sembrat, Llull Rim. 167. Lo qual con en la primera etat de la lur joventut los seus parens engenrassen, Sants Ross. 208. Filla tan santa | de sants parents, Spill 11067. Per lo peccat dels primers parents, Villena Vita Chr., c. 11.
|| 2. m. i f. (PARENTA) Persona de la mateixa família que una altra; qui està lligat amb algú per consanguinitat o per afinitat; cast. pariente. Levadas aquellas cosas que leix pro ànima mea et als meus parents et a las mias parentas, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 27). Dix a alguns de sos parents e majorment a aquells en qui ell molt se fiava, Llull Blanq. 1, 2. Mostraren-li lurs muylers e lurs fiyles e lurs parentes les pus beles que podien trobar, Jaume I, Cròn., 8. Axí com és d'aquells qui pequen ab mare o germana o parenta, Eximenis Conf. 4. De lurs riqueses no han volgut fer part a lurs parents e amichs, Metge Somni iii. Es parent de parents del senyor comte, Roq. 38.
|| 3. f. Amistançada (Borriana, Xixona); cast. querida.
|| 4. adj. Molt semblant; que té gran afinitat (amb algú, amb alguna cosa); cast. pariente, parecido. Longa esperança parenta és de mort, Villena Vita Chr., c. 27.
    Loc.—a) Fer el parent: fer l'orni, fingir ignorància (Camp de Tarr.).—b) No tenir amics ni parents, o No tenir parent ni benvolent: estar molt sol, no tenir ningú disposat a ajudar, a protegir.
    Refr.—a) «Com més parents, més dolents» (Empordà); «Com més parents, més calents» (Men.): significa que sovint els parents ens porten més mala voluntat que els externs.—b) «Més val un bon amic que un parent ric»; «Més val un bon amic que parent ni cosí»; «Més val un bon amic que cent parents»; «No tindràs parent millor que un amic que et tingui amor»; «Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca»: signifiquen que ens hem de refiar més de l'ajut dels amics i veïns que dels parents.—c) «Parent de paper, tira'l al carrer» (Calasseit).—d) «Parents i trastos vells, ben pocs o sense ells».—e) «El millor parent és tenir un duro a la butxaca» (Cat., Bal.); «No hi ha millors parents que els divuitens, ni millors amics que els reals de huït» (Val.).—f) «Germans, els pans; parents, els qüerns; i coneguts, els papers de menuts» (Val.).—g) «Ni morts ni absents tenen amics ni parents».—h) «Els parents, així com són; els amic, cercau-los bons» (Mall.); «Els amics, com els volem; i els parents, com Déu nos els dóna» (Griera Tr.).—i) «Entre parents i germans, no vulguis ficar les mans»: recomana no ficar-se en les baralles de parents, perquè aquests se solen reconciliar i després tots són contraris de l'extern que s'hi ha ficat.—j) «Baralla de parents dura llarg temps»: sol esser així perquè generalment les baralles entre parents són per qüestió de diners i ningú vol amollar (Mall.).—l) «Qui calça amb amic o parent, calça car i malament»: és perquè el proveïdor abusa de l'amistat o parentesc, i el client no gosa queixar-se per respecte al parentesc o a l'amistat.—m) «Si esperes de tos parents, potser et mosseguis les dents»: vol dir que moltes vegades els parents són poc generosos.—n) «De l'home vell, si és ric, tothom és parent i amic».—o) «L'home ric, no té parent ni amic»: perquè sol esser molt egoista.—p) «Entre parents, pocs compliments».—q) «Dels parents se'n vol dir, però no sentir-ne dir»: significa que ens sap greu sentir malparlar des nostres parents, encara que hi estiguem barallats.—r) «Més prop estan mes dents qué mos parents»; «Tan prop tinc les dents, que no em recordo dels parents»; «Tens tan prop les dents, que no et recordes dels parents»; «Primer som jo que mos parents»: volen dir que cal mirar pel nostre propi benestar abans que pel dels nostres parents.—s) «Bo és tenir parents en Cort»: convé tenir protectors en les altes esferes socials.—t) «De llevant o de ponent, de la dona siguis parent»; «Benvolent o malvolent, de la dona siguis parent»; «Allí on estigues, parent de la dona sigues»; «Si parent vols ser, per la part de la muller» (val.): indiquen la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família.—u) «Qui és parent del gat, li sembla, de la cua o del cap»: significa que els parents sempre s'assemblen de qualque defecte o qualitat, sia físic, sia moral.—v) «Malaltia llarga, parenta de la mort».—x) «Festeig llarg, parent de la mort» (Val.).
    Fon.: pəɾén (pir-or., or., eiv.); paɾén (occ.); paɾént (val.); pəɾént (mall., men.).
    Etim.: del llatí parĕnte, mat. sign.

2. PARENT adj. ant. (llatinisme)
Obedient. Dossents denats de or pagadors per la part inobedient a la part parent e obedient, doc. a. 1434 (BSCC, i, 4).
    Etim.: pres del llatí parĕnte, mat. sign. (part. pres. de parĕo ‘obeir’).

3. PARENT ant.
Fer parent: fer veure, fingir. Axí la domna faya parent canas en part, Biblia Sev. 192.
    Etim.: pres del llatí parĕnte, ‘aparent’ (part. pres. de parĕo ‘aparèixer’).