DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARENTIU m.
Vincle de família; condició de parent; relació de parent; cast. parentesco. La mort de don Bn. G. nos pesa per moltes de rahons, la primera quan nos tocaua de parentiu, Jaume I, Cròn. 232. Per qualque rey o reyna que a nós sia tengut de parentiu, Ordin. Palat. 184. No cregats que nós siam estats favorable en vostra elecció per parentiu, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 536). No guardant lo parentiu que entre ells era, Tomic Hist. 161. Anthenor hauia parentiu de cosins en la ciutat, Hist. Troy. 292.
    Fon.: pəɾəntíw (or., bal.); paɾentíw (occ., val.).
    Sinòn.: parentat, parentesc, parentela.
    Etim.: del llatí *parentīvu, mat. sign.