Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. plat
veure  2. plat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLAT m.: cast. plato.
I. || 1. Peça de terrissa, de vidre, de metall o d'altra matèria dura, en forma de disc amb la vora un poc alçada tot al voltant formant una concavitat de poca fondaria, que serveix per a posar-hi la porció de cosa comestible destinada al consum d'una persona. Un plat d'estany, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). Plats grans de tallar..., plats comuns de menjar..., plats fondos, Ardits, ii, 285 (a. 1485). Tres pesses d'argent, ço és, dos plats e una escudella, doc. a. 1440 (Aguiló Dicc.). Açò he fengit per menjar olives | ab vós en est plat, Proc. Olives 162. Buydant la olla en lo plat, tragué cinch peus, Isop Faules 10. Plat blanc: el de terrissa blanca i fina. Plat de foc, o plat negre, o plat moreno: el que és de terrissa basta i de color rogenc o negrós. Plat d'hospital: el de terrissa vermella amb ratlles grogues (Empordà). Plat soper o plat de sopa o plat fondo: el que té més fondària i serveix per a menjar-hi la sopa o vianda líquida. Plat cassolut: el de terrissa i de forma més fonda (Pont de S.). Plat pla o plat planer: el que té molt poca fondària i serveix per a menjar-hi les coses espesses i sobretot les que se serveixen després de la sopa. Plat de rector: el que és més gran que els ordinaris de menjar (Priorat, Camp de Tarr.). Plat fruiter o plat de postres: el que és relativament petit i serveix per a menjar-hi la fruita o altre postre. Plat de gall: escudella de terrissa que té al fons un dibuix en el qual el poble creu veure-hi un gall (Gir., ap. BDC, xx, 233). Plat d'escudellar (Priorat), o plat d'abocar (Maestrat), o plat de polla (val.): la plata o plat gran que es treu a taula i que conté menjar per a diferents persones, que després s'aboca en els plats individuals. El nom valencià de plat de polla prové del dibuix d'un ocell que solen tenir en el fons aquests plats. Tres plats de polla pesen cinch marchs, Inv. Bertran. Dos plats de plata de polla de pes 55 onses y mitja, doc. a. 1640 (Aguiló Dicc.). Tragueren un grandíssim plat de polla ple de troços de llomello, Rond. de R. Val. 46. Segons Almela, el plat de polla es destinava a servir un gallina rostida i tenia cosa de 42 cm. de diàmetre; més petit era el plat de mitja polla, i encara més petit el plat de polleta (Almela Plat. 81). Plat perdiguer: plat de polla. Sis plats de plata perdigués de pes 112 onces y mitja, doc. a. 1640 (Aguiló Dicc.). Plat girador: cobertora de plat o d'olla que serveix per a girar el contingut d'aquest recipient (Empordà, Plana de Vic). Plat colador o plat escorredor (Mall.) o plat d'escórrer (Cast.): plat gran, relativament fondo, amb molts de foradins, que serveix per a colar o escórrer el peix, verdura, fruita, etc. Plat d'aiguamans: (ant.) gibrella per a rentar-se les mans. Hun plat de aygua mans mijanser, Inv. Bertran. Dos plats grans de aygua mans, doc. a. 1526 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Porció d'aliment que cap dins un plat. «M'he menjat dos plats de mongetes». Vos ha ocorregut may... anar-los a donar cap plat d'arròs, cap tros de pa, an ets obrers?, Aurora 228. Fer plat: omplir el plat. Mon pare tira una cuyerada de sopes demunt sa taula, perque se fa es plat distret, Rop. 9.
|| 3. Cadascuna de les menges que es prenen en una menjada. Aquest banquet fou servit de dotze plats de viandes, Lacavalleria Gazoph. Els altres menjaven solitàriament, rellegint telegrames o notes entre plat y plat, Oliver Obres, ii, 74. Plat dolç: porció de menja dolça. «La perdiu amb col és un bon plat».
|| 4. ant. Quantitat de menjar que consum cada dia una persona, una casa, etc. Li donaren 6000 sous per parar casa y li senyalaren per son plat cada any 10.000 lliures, doc. segle XVII (Aguiló Dicc.). Ell reb del Príncep cent escuts de or cada mes per son plat, Lacavalleria Gazoph.
II. Objecte que per la seva forma planera s'assembla a un plat de menjar. Especialment:
|| 1. Recipient planer on es dipositen les almolnes dels concurrents d'una església, d'una festa, etc. Una figura per lo plat de las ànimas, doc. a. 1621 (arx. convent de Felanitx). Passar el plat: fer un acapte. a) El fons que es fa en el joc de cartes amb els tantos del qui passa doblats pel qui perd.
|| 2. Cadascun dels dos discs horitzontals d'una balança, dins un dels quals es posen els pesos, i dins l'altre la cosa que cal pesar. Plat de balansa. Trutinae lanx, Lacavalleria Gazoph. a) fig. Totes aquestes rahons no bastaren per fer caure es plat de sa balansa de sa part des nostro retgidor, Maura Aygof. 151.
|| 3. Vas planer que serveix de recipient per a dipositar-hi els excrements un malalt que no es pot alçar del llit; cast. silleta.
|| 4. pl. Platerets, instrument de música (Val., Men.); cast. platillos.
|| 5. Peça plana que forma part d'un torn, d'una màquina de foradar, etc., i serveix per a col·locar-hi la peça que s'ha de treballar; en general, qualsevol disc que forma part d'un mecanisme. Especialment: a) Peça ampla i llarga de la màquina d'imprimir, damunt la qual s'assenta el motllo.
|| 6. Pitja de la premsa d'oli o de vi (Tortosa, val., mall.).
|| 7. Dau clavat a terra, dins el qual balla el cap inferior de l'arbre del trull d'oli (Calasseit).
|| 8. Plats giradors: nom vulgar de la planta aquàtica Nymphaea alba (V. cadell, III, || 6).
    Loc.
—a) Plat del dia: assumpte d'actualitat, que és objecte predominant de les converses.—b) Fer plat d'una cosa a algú: oferir-la-li, procurar-l'hi. Vos fas plat de la tercera enhorabona que dóna a la població, doc. a. 1763 (Aguiló Dicc.).—c) Fer plat o gran plat d'una cosa: concedir gran importància a aquella cosa, parlar-ne molt. Lo protonotari qui'ns fa gran plat del deuta que per criansa de edat de nou anys té ab mon pare, doc. a. 1559 (BSAL, iv, 220).—d) Bon plat i fondo: atipar-se molt i no preocupar-se per res (Vallès).—e) Molta feruma i res dins es plat: es diu referint-se a una cosa que sembla de gran importància i en realitat no en té (Men.).—f) Trencar els plats: barallar-se (Camp de Tarr.).—g) Trencar el plat bonic: barallar-se dues persones que eren molt amigues (Empordà).—h) Pagar els plats trencats (o romputs): sofrir les conseqüències de les malifetes o de les errors d'altri.—i) Semblar que no ha trencat cap plat mai: semblar molt innocent, molt bona persona.—j) Tirar-se els plats pel cap: desavenir-se.—l) Menjar tots en el mateix plat: esser molt amics.—m) Menjar amb dos plats: tenir dues intencions.—n) Mirar el plat i les tallades: prestar atenció a dos aspectes diferents d'un assumpte; tenir dues intencions. «Sembla que mira el plat i mira les tallades»: es diu d'una persona que fa veure que atén a una cosa i posa més atenció a una altra.—o) Esser plat de segona taula: esser o creure's postergat.
    Refr.
—a) «No en vull, no en vull, el plat a cormull» (val.); «No en vol, no en vol, i se'n menjaria set plats i lleparia l'olla»: es diu referint-se a algú que fingeix no voler una cosa de la qual té moltes ganes.—b) «Un ull al gat, i un altre al plat»: significa que cal vigilar tots els aspectes de les coses.—c) «Gràcies del plat, que la vianda és meva»: es diu referint-se a una cosa que algú cedeix com si fos seva, i que és més pròpiament d'aquell a qui és cedida.—d) «No menjant sinó d'un plat, tindràs bon ventrell, Bernat»: vol dir que el menjar moderat és una cosa bona per a la salut.—e) «Moltes vegades s'està el peix al plat, per falta de gat»: significa que sovint les persones obren bé perquè no tenen ocasió d'obrar malament.
    Fon.:
plát (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); pʎát (Senet, Pont de S., Benavarre, Tamarit de la L., Fraga); plǽt (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: platàs, platarro, platarràs, platarrot.—b) Dim.: platet, platetxo, platel·lo, plateu, platic, platiu, plató, platoi, platarrí, platengo, platingo.—c) Pejor.: platot.
    Etim.:
del llatí *plattu, ‘pla’.

2. PLAT, PLATA adj. (gal·licisme)
Pla. Guiaven tos bots prop la pedra plata, Berga MT 88.