DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POSTA f.: cast. puesta, posta.
I. || 1. Acció i efecte de pondre; el temps que una au pon; conjunt d'ous posts en un temps determinat. ¿Justament havies d'agafar aquesta qui comença sa posta?, Rosselló Many. 220.
|| 2. Acció i efecte de pondre's un astre. Ans que lo sol atenga la posta, arribaran dos grosses naus, Pereç St. Vicent 24. Al istiu fins que el raig de sol, enrogit per la posta, traspuava per la gelosia, Pons Auca 16. L'hora tan bella de posta del sol, Maragall Enllà 28. Anar-se'n a la posta: estar pròxim a pondre's el sol. El sol va a la posta. Massó Croq. 71. A posta de sol: a l'hora que el sol es pon. Quiscun dia a posta de sol, doc. a. 1653 (Segura HSC 107).Posta roja: cel rogent (Aín, Val., Vall de Gallinera). «Posta roja, aigua en clotxa» (refr. que indica que el cel rogent anuncia pluja). a) fig. Decadència; acabament. Pensant en la mort qui és posta de vida, Peccador remut 27 vo. Canta llavores de l'Olimp la posta, Caymari Poem. Const. 21.
II. || 1. Lloc on algú es posa, especialment per a vigilar. Es orifant | qui s'hi acosta | e pren per posta | tal serrat arbre, Spill 8454. Matà hun porch que li vingué a la posta ab hun gos, doc. a. 1541 (Arch. Glott. It. ix, 279). Ha de rondar a menut, visitant los baluarts, murallas y postas, Moradell Prel. 5. a) fig. Dijous llarder | diguí: Muller, | lo temps s'acosta | de pendre posta | en penitència, Spill 2800. Car tot lo restant en vici pren posta, Proc. Olives 1456.—b) ant. Acció de vigilar aturat o posat en un lloc. Fer la posta: estar a l'aguait. També fan posta per los qui vénen del Delfinat, doc. a. 1598 (RLR, lx, 71). Castigarà als que no faran bé las postas, Moradell Prel. 7.—c) ant. Persona que està a l'aguait en un lloc fix. Per haver mort una posta y nafrada altra, Rúbr. Bruniquer, v, 144. Ferà bé que las ditas postas sien soldats de confiança, Moradell Prel. 13.
|| 2. Badia, port o altre lloc marítim on van a ancorar els vaixells de guerra que presten un servei. Trià les millors tres galees de rem... e donà'ls posta que al castell de Malta lo trobarien e que llà venguessen, Muntaner Cròn., c. 81. Recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudar-les en altre loch pus convenient, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 46). O mar..., un poch la tua fúria amança, fins que'n la rriba de Cestos haja pres alegra posta, Corella Obres 106.
|| 3. Lloc de la mar on es deixa calat un ormeig (Empordà, Costa de Llevant). Calar en posta: calar les xarxes i deixar-les calades per a llevar-les més tard.
|| 4. Quantitat de diners que es posa en el joc; juguesca, messions. Yo m'opine com sa posta no's pot levar, Coll. dames 402. Jo era com es jugador que ha perdut es seus cabals a una carta i vol tombar sa sort i dobla ses postes, Ruyra Pinya, ii, 200.
|| 5. En el servei de comunicacions fet amb cotxes, el lloc on es feia parada per canviar els cavalls; el servei mateix, i els cavalls preparats al dit lloc de parada per a viatjar de pressa. Mestre de postes: (ant.) funcionari que comandava de les comunicacions amb cotxe. Sian obligats los mestres de postes de donar cavalls a pena de privatió de sos officis, Const. Cat. 147. Anar en posta o a la posta: anar molt de pressa. Spedí un correu... e partí a la posta, doc. a. 1542 (Ardits, iv, 105). Jo vos escrich assò a la posta: Haec ad te raptim exaro, Lacavalleria Gazoph. Ell és vingut assí en posta: Huc veredo vectus est, ibid. Corrent com si anàs a la posta, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 764). Anar en posta en una barqueta: Citato actuario navigare, Lacavalleria Gazoph.
III. Cadascun dels plats o menges que es prenen en un dinar (Urgell); cast. plato.
IV. A posta: amb intenció formal; deliberadament; cast. aposta. A posta, ab propòsit deslliberat, Lacavalleria Gazoph. (V. aposta, art. 2).
    Loc.—a) Buscar postes de sol i caps de setmanes: esser malfeiner (Urgell, Segarra).—b) Anar-se'n com un cavall a la posta: anar-se'n molt de pressa.
    Fon.: pɔ́stə (or., occ.); pɔ̞́sta (val.); pɔ̞́stə (mall., men.).
    Etim.: del pŏsĭta, forma femenina de pŏsĭtum part. pass. de ponĕre, ‘posar’.

2. POSTA f.
Acció de posar. «La posta en marxa d'un aparell» (Fabra Dicc. Gen.).
    Etim.: adaptació del cast. puesta, mat. sign.