Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  practicar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRACTICAR (i ant. praticar). v.
|| 1. tr. Posar en pràctica; exercir (una professió); cast. practicar. Havia practicat certes millores en la casa, doc. a. 1533 (Miret Templers 578). De practicar ja és hora | tan amorós consey, Salvà Poes. 110. a) refl. Adquirir pràctica. Perque es practiqui a disputar ab los carreters, Vilanova Obres, xi, 146. Buscaria algun poblet per a establir-nos interinament per a practicar-m'hi, Pons Auca 119.—b) intr. Exercir una professió; fer pràctica. Si lo tal que demane lo dit examen haurà practicat en la dita art lo temps devall statuydor, doc. a. 1503 (Col. Bof. xli, 363). Era un metge irascible, però ben net d'haver causat la mort a ningú; no practicava, Riber Miny. 73.
|| 3. tr. Posar, fer (un forat o obertura) de manera que travessi, que s'hi pugui passar alguna cosa; cast. practicar.
|| 4. tr., ant. Tenir en ús; cast. practicar. Punts ni tisores | no s'hi tocaven, | ni's practicaven | fusos, filoses, Spill 3420. Tot lo lur hort | de spines ple, | de carts també, | he practicat, Spill 16039.
|| 5. tr. o intr., ant. Tractar; tenir tracte o relacions. Pauch de bé sab qui t'ama ni't pratiqua, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 237). Si may practiques | e t'emboliques | gens ab les dones, Spill 16339.
|| 6. intr., ant. Conversar, tenir raonament amb algú; cast. platicar. De la qual cosa havem praticat ab dona Johana de Prades, doc. a. 1403 (anuari IEC, v, 538). Hi praticant del bo y millor, | prest s'avingueren, Somni J. Joan 768.
    Fon.:
pɾəktiká (Barc.); pɾaktikáɾ (Val.); pɾəttiсá (Palma).
    Var. form.
(vulg. ant.): pratigar (Muntaner Cròn., c. 72).
    Etim.:
derivat de pràctica.