DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRESTAR v. tr.: cast. prestar.
|| 1. ant. Mantenir, conservar. Nomenar-l'em rey de Mallorques, a qui Déus dó vida e salut al seu servey, e'l prest als seus pobles, Muntaner Cròn., c. 280. Zayet Jamot, Déu li prest la sua senyoria, doc. a. 1414 (Capmany Mem. ii, 210). Axí Déu me prest aquest fill, que altre bé en aquest món no tinch, Tirant, c. 17. Si del cel serà ordonat e Déus me prestarà la vida, Curial, ii, 41. Millor m'ajut y alegre Déu, | hi'm prest quant am, Somni J. Joan 617. Prestar paciència: (ant.) tenir paciència, conservar-la. Si's dol, quant mor, preste-y la paciència, Ausiàs March cxii. Presta paciència y cerca altra posada, Isop Faules 28.
|| 2. Lliurar a algú una cosa temporalment, amb obligació de tornar-la. Et lex an Gaites zo que ego li presté super sua vinea, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). Fo establit... que negú no gaus prestar diners ni peyora ad alcú en ioch, doc. a. 1279 (RLR, iv, 359). Molt plach al mercader esser batle, e prestà al rey gran res de sos diners, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Mil sous no'ls en poria ara pagar si donch hom no'ls me prestaua, Jaume I, Cròn. 165. Li dirà que prest a altre alguna cosa... e li prestarà alguna cosa, Cost. Tort. II, xiii, 2. Que ell... nos vuyla prestar e acórrer d'alcuna covinent quantitat de moneda, doc. a. 1307 (Capmany Mem. iv, 36). Tulli en lo libre de Repúblicha... la expositió del qual te presté en Mallorcha, Metge Somni i. Lo caualler que no ajuda, e lo capellà que no dóna, e lo juheu qui no presta, e lo pagès qui seruitud no fa, no ualen res tots aquells, Tirant, c. 305.
|| 3. Posar a la disposició d'algú una cosa. Prestar auxili, ajut, concurs, etc.: aportar ajut o cooperació. Prestar jurament: jurar de fer una cosa. Prestar homenatge: fer acte d'oferiment de l'homenatge a un senyor, a un personatge respectable. Prestar consentiment: manifestar conformitat, consentir. Prestar servei: executar el servei que pertoca. E si yo fos aquell que ya fuy, per cert no't prestara ajuda, Corbatxo 18. Aquell aytal haja a prestar idònea fidejussòria caució, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 325). En Ramon Corbella e son fill A. prestaren segrament e homenatge, doc. a. 1448 (Miret Templers 574). No's talayava | sa muller fos; | prestà-li'l cos; | ben contentada | restà prenyada, Spill 8714. També la donzella prestant homenatge al viudo, Viudes donz. 461. Portau moltes faltes... per què no'm prestàs la dama les galtes, Proc. Olives 1371. Donam un vot de gràcias a totes ses persones que tan oportunament han acudit a prestar auxili, Ignor. 28. Honorífic servei que presten els veïns, Pons Com an. 62. Prestar atenció: atendre; escoltar, mirar o seguir amb atenció una cosa.
|| 4. refl. Oferir-se, estar dispost per a una cosa. Allí es presta a acompanyar-me i ensenyar-me el Pallars el Dr. Domenjó, Verdaguer Exc. 25. Ses cadires des Born se presten a fer-hi cria tota classe d'animals, Roq. 26. Aquestes maneres d'estudiar se presten a considerar ets estudiants per molts de cayres, Ignor. 40.
|| 5. intr. Donar-se, estendre's una cosa fins a cert grau; cast. prestar, dar de sí. Preneu fil de ferre..., e per fort que'l ligueu, tostemps presta e's doblegua en aquella part que'l volreu, Tirant, c. 65. Si encontra o remort | en la moleta | o en qualque guarda molt secreta, | no romp, mas presta, Somni J. Joan 2276.
|| 6. intr. Fer fort amb un martell o altre cos dur al costat oposat d'aquell per on es pica o es fa força per clavar un clau, fer un forat, etc.
    Refr.
—«Qui presta, les barbes s'arrenca»; «Qui presta a un amic, se fa un enemic»: indica els perills que té prestar diners o altres coses, perquè moltes vegades són difícils de recuperar.
    Fon.: pɾəstá (or., bal.); pɾestá (occ.); pɾestáɾ (val.).
    Var. ort. ant.: prastar (Graal 65).
    Sinòn.: || 2, deixar.
    Etim.: pres del llatí praestare, mat. sign.