DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RECORD m.: cast. recuerdo.
|| 1. Acció de recordar, de retenir o recobrar la imatge mental d'una cosa passada; la mateixa cosa que es recorda. Tenir en record una cosa: recordar-se'n. Venir al record: venir a la memòria. Esser en record d'una cosa: recordar-la. Lo qu' en mi fall pens que us ve al recort, Ausiàs March lxxviii. Bé só certa que per amor del fill sereu en recort alguna volta de mi, Tirant, c. 4. De tots los altres peccats que he fets..., los quals a present no tinch en recort, Tirant, c. 476. Portant-me recort de coses passades, Brama llaur. 2. Li fa record d'una altra cabellera, Canigó xi. Despertant en sa imaginació tots els records, Pons Auca 79. De mon record, o Del meu record: des de les coses més antigues que recordo.
|| 2. ant. Ús dels sentits i de la consciència. Perdre el record: perdre els sentits. Estar sense record: estar desmaiat, sense consciència. Exceptant-ne caualler qui ab sanch o sens sanch serà tret de tot recort no podent tornar a les armes, Menaguerra Cavaller. La sua ànima del seu affligit cors se volgué partir, e perdent lo recort tornà en lo primer punt, Tirant, c. 275. Cahent lo lleó per terra estigué un poch d'espay sens algun recort, Isop Faules 41.
|| 3. Objecte amb què es recorda algú o alguna cosa. Perque fos recort e senyal de la amor, Paris e Viana 18. L'escometen records del cataclisme, Atlàntida introd. Del Orient record de glòria, Penya Poes. 327. Aquest edifici monumental, record de sa nostra passada grandesa, Ignor. 75. Sis brasses de cordoncillo que li queden com a recort de ses dues dones mortes, Maura Aygof. 54.
|| 4. Salutació d'un absent a una tercera persona o en nom d'una tercera persona. Una paraula amorosa | y un recort meu vos durà, Roq. 8. En aquesta accepció s'usa principalment en pl.: «Molts de records a la teva família».
|| 5. Xicot que fa de trompeter davant la processó dels armats i que anuncia, després d'un llarg toc de trompeta, el «Record i memòria de la mort i passió de Jesús nostre Senyor» (Calella, Ripoll).
    Fon.: rəkɔ́ɾt (or.); rekɔ́ɾt (occ.); rekɔ̞́ɾt (val.); rəkɔ̞́ɾt (bal.).
    Etim.: derivat postverbal de recordar.

2. RECORD m.
|| 1. Anyell tardà, nat en una segona cria d'una ovella dins el mateix any (Mall.).
|| 2. Bou jove, d'un any (Men.); cast. añojo.
|| 3. Raïm tardà, que en el moment de veremar encara és verdós i es deixa per a esser collit després pels espigoladors (Ross., Alt Empordà); cast. redrojo. Tres records que penjen | i d'un moç se menjen, Berga MT 170.
    Fon.: rəkɔ́ɾt (pir-or., or.); rəkɔ̞́ɾt (bal.).
    Sinòn.:— || 1, recordell, recordí;— || 3, abegot.
    Etim.: del prefix re- i el llatí vg. cordus, ‘tardà’ (nom aplicat principalment als anyells tardans, segons un text de Varró).

3. RECORD (o rècord). m. (anglicisme)
Resultat millor que els precedents, obtingut en una prova esportiva, i per ext., en altres competicions; cast. record. Batre el rècord: guanyar als que anteriorment havien realitzat la mateixa prova.