DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGISTRE m.: cast. registro.
I. || 1. Llibre, quadern o altre instrument en què s'anoten regularment certs fets de què es vol guardar record o prova escrita. Los quals capítols... volgueren fossen registrats en lo registre de lur scrivania a memòria del esdevenidor, doc. a. 1386 (Capmany Mem. ii, 174). Cremà en Roma gran multitut de libres e los antichs registres de verdadera història, Alegre Transf. 137 vo (ap. Aguiló Dicc.). Especialment: a) Llista que es forma dels individus d'una societat, de les cases d'un districte, dels llibres d'una biblioteca, etc. Ells deuen dur un registre estalonat de ses cèdules expedides, Ignor. 5. Registre civil: llibre oficial on s'inscriuen els naixements, els matrimonis i les defuncions.
|| 2. Oficina on es registra. Per un escrivà de manament o de registre... trametre aquelles de continent no oblit, Ordin. Palat. 109. Com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 219).
|| 3. Acció i efecte de registrar; anotació o partida registrada. a) ant. Testimoni, anotació d'un fet perquè consti. A Jesús prengueren, y ab falsos registres... li deyen blasfèmies, Passi cobles 14.
II. Allò que serveix per a registrar, per a comprovar una cosa. Anàueu, registre de vida perfeta..., anàueu com ladre entre'ls celerats, Passi cobles 113. Especialment:
|| 1. tipogr. Correspondència entre les ratlles d'una pàgina i les del seu revers. «Aquest llibre té mal registre»: es diu quan la impressió d'una pàgina ve més amunt o més avall que la de l'altra del mateix full.
|| 2. Peça que en un rellotge serveix per a moderar els seus moviments i corregir-los quan té tendència a avançar o a endarrerir-se. Tocar el registre a un rellotge: tocar-li aquella peça per regular-lo. Tocar el registre a algú: castigar-lo per corregir-lo.
|| 3. En el molí de vent, peça de fusta rodonenca amb una clavilla que subjecta una corda destinada a graduar la inclinació del cadellet i fer que caigui més o menys quantitat de gra a les moles (Men.).
|| 4. Solera, plataforma interior del molí d'oli, damunt la qual roda el regló de l'almàssera (Torís). Registre o la mola de baix, Pou Thes. Puer. 145.
|| 5. Portella de fusta o de ferro interposada en un conducte d'aire per a regular la ventilació d'un forn, fogaina, xemeneia, etc.
|| 6. Canó de bufar al foc (St. Feliu de G., ap. BDC, xx, 267).
|| 7. nàut. a) Cadascun dels buits que es deixen de popa a proa entre les taules del folro interior d'un vaixell, i que es tapen amb bastons llevadissos, per a examinar les quadernes sempre que convé.—b) Obertura que es fa a les taules del fons o dels costats del vaixell per a poder mirar com estan les quadernes i altres peces de construcció.—c) La post o portella que serveix per a tapar un d'aquells buits.
|| 8. Cordó, cinta o altre element que serveix per a assenyalar una pàgina determinada entre els fulls d'un llibre. Es lo breviari de Sant Luís ab cuberta de brocat et dos tancadors d'or y registre, Inv. Pr. Viana 129.
|| 9. a) Peça movible d'un orgue o d'un harmònium, que, obrint-se o tancant-se, serveix per a fer anar l'aire a determinats canons i modificar el timbre dels sons de l'instrument.—b) Cadascuna de les diferents veus o timbres de so que pot produir un orgue o harmònium. Cecília en l'orgue es posa, | cada registre fent tornar una font | de música i de càntics abundosa, Verdaguer Idilis.
|| 10. Dins l'extensió d'una veu, cadascuna de les qualitats de veu que depenen de la manera especial d'ajustar les cordes vocals. La veu se li rebel·lava a prendre el registre d'una sinceritat impossible, Oller Febre, ii, 159.
III. Recerca feta per descobrir alguna cosa. «La policia ha fet un registre molt minuciós al local del Sindicat».
IV. Sistema de robar, del qual hi ha diferents maneres segons l'objectiu que tingui: del brinca, de les cambres, del xarco, i d'altres (J. Givanel, ap. BDC, vii, 26). Anant a València amb el vapor, per a robar pel registre, que ells ne diuen cambristes, Vallmitjana, «La Xava», 337.
    Loc.
—Tocar tots els registres: fer tots els esforços, posar tots els mitjans, per aconseguir una cosa. Se van tocant tots es registres per aplegar recursos, Ignor. 21. Vaig esforçar-me... a temptar tots els registres de la meva memòria, Ruyra Parada 83.
    Fon.: rəʒístɾə (or., bal.); reʒístɾe, reʤístɾe (occ.); reʤístɾe (Cast., Al.); reʧístɾe (Val.).
    Var. form. ant.: regestre (Ardits, iii, 354, doc. a. 1524); legistre (Sants ross. 44).
    Etim.: del llatí regesta, part. pass. de regerĕre, ‘transcriure’, amb la terminació modificada per analogia del sufix -ista.