DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROSTRE m.: cast. rostro.
|| 1. Bec d'ocell; la part d'un animal que té semblança amb el bec dels ocells. Empastre de rostre porcí e verdolaga, Alcoatí 53.
|| 2. (liter.) Cara de persona. Una rialleta animà el seu rostre, Vilanova Obres, iv, 63. En observar... la tibantor dels rostres de sos fills, Pons Com an. 145. Siau manses de cor, humils de rostre, Alcover Poem. Bíbl. 65.
|| 3. Esperó de bronze fixat a la proa dels vaixells de guerra de l'antiguitat.
    Var. form. (castellanisme): rostro (Hi porte bon rostro, bons peus hi bon cos, Proc. Olives 1186).
    Etim.: pres del llatí rostrum, mat. sign.