DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUDIMENT m.: cast. rudimento.
|| 1. Òrgan imperfectament desenrotllat, incapaç de fer la seva funció com cal; per ext., cosa incompletament formada. Aqueix simpàtich rudiment d'home cèlebre, Genís Julita 120.
|| 2. Noció molt primària o elemental; s'usa principalment en pl.: rudiments. Parlant Alanus en los seus rudiments, Eximenis XII Crestià, c. 212 (Aguiló Dicc.). Havia pintat uns països que feien esclafir de riure tothom que hagués tan sols saludat els rudiments del dibuix, Oller Vilaniu 31. a) per ext., pl., Porció molt escassa d'una cosa. Aquells esmorzars repentins que ideava l'Àngel ab rudiments de pollastre, Vilanova Obres, iv, 78.
    Fon.: ruðimén (Barc.); ruðimént (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí rudimĕntum, mat. sign.