DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENZILL, -ILLA adj.
|| 1. Simple; no doble; no barrejat amb altra cosa semblant; cast. sencillo. Són coques senzilles amb oli, Serra Calend. folkl. 159.
|| 2. Fàcil, sense complicacions; cast. sencillo. Moblat d'una manera senzilla i severa ensems, Pons Com an. 162. Ja veuràs, molt senzill: hi estich renyit, Vilanova Obres, xi, 13.
|| 3. Ingenu, lliure de segones intencions o d'artifici; cast. sencillo. S'ha intentat fer ressorgir les senzilles usances, Rosselló Many. 155. La senzilla pastoreta, Salvà Poes. 104.
|| 4. Prim, que té menys cos del que pertoca o del que és normal; cast. delgado, flaco. «Aquest fil és massa senzill». «Aquesta nena està molt senzilla».
|| 5. Dèbil, mancat de resistència per causa de l'escassesa de material; cast. flojo, endeble. «El carretó és molt senzill; durarà poc».
    Fon.: sənzíʎ (or., bal.); senzíʎ (occ., Cast., Al.); sensíʎ (Val.).
    Intens.: senzillet, -eta; senzillot, -ota; senzillíssim, -íssima.
    Var. form.: sensillo (Uns sombreros de feltre sensillo, doc. a. 1606 ap. Segura HSC 147; Doblons de dos caras sensillos, Rúbr. Bruniquer, v, 90).
    Etim.: del cast. sencillo, mat. sign. |||| 1, 2, 3 (que ve del llatí *singĕllu, ‘simple’). La z sonora del mot català indica que va esser pres del castellà fa alguns segles, però la forma sensillo documentada en el segle XVII, com també la terminació -ill procedent del llatí -ĕllum indiquen clarament l'origen castellà del mot dins la nostra llengua.