DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLEDAT f.: cast. soledad.
|| 1. Qualitat de sol; estat del qui està sol. Les que estau en soledat, | perquè us consoleu de nit, | prenga cascuna marit, Cançó Dones 8. Conexent la gran pietat que aquells senyors tenien de la sua soledat e molta dolor, Villena Vita Chr., c. 225.
|| 2. Lloc desert, on no hi ha companyia. Per ço que'l fill de Déu encara no ere home, per ço appelle lo món soledat, Sermons SVF, ii, 188.
    Var. form.: soletat (Branca que floria en dolça soletat, Atlàntida introd.; El carrer se badava a la soletat, Ruyra Parada 24).
La Soledat: a) La Soledat de Maria és una advocació de la Verge Maria considerada en el seu dolor i solitud després de la mort del seu Fill, i dóna nom a moltes ermites i capelles i a una barriada de la Ciutat de Mallorca.—b) Nom propi de dona, procedent de la dita advocació de la Verge Maria; cast. Soledad.—c) Llin. existent a Val., Al., etc.
    Fon.: suɫəðát, suɫətát (or.); soɫeðát, soɫetát (occ., val.); soɫəðát (mall.); suɫəðát (men., eiv.).
    Etim.: del llatí solĭtāte, mat. sign.