Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  somniar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOMNIAR o SOMIAR v. tr.: cast. soñar.
|| 1. Tenir un somni o somnis. a) absol., sense complement indicador de l'assumpte del somni. L'home... com dorm en gràvit cové que somiu, Llull Cont. 42, 29. Demanavan si tu com aquella escrivires eres en ton seny o somiavas, Corbatxo 79. M'agrada | reposar somniant dins l'espessura, Costa Poes. 2. Somniar fort: parlar en veu alta mentre somniem. Creure's somiar: estar dubtant de la realitat d'allò que un veu. El Rey se despert, y quant se va veure allà devall, se creia somiar, Alcover Rond. i, 49.—b) intr., amb el complement introduït per una de les preposicions de, en o amb, o format per la partícula hi. Y somia de vós dormint tota la nit, Comalada PP 24. Y torno a somniar en tu, Guimerà Poes. 81. Somnien els sapins amb les amors de càlides palmeres, Riber Sol ixent 52. Fins gayrebé hi somniava, Pons Auca 7.—c) tr., amb complement directe indicador de la persona o cosa que forma l'assumpte del somni. L'ome qui sumia que és mort, com se desperta e's troba viu, molt ha gran alegre, Llull Cont. 2, 7. Adurmí's e sumniava ço que en vetlant havia considerat, Llull Blanq. 59, 3. No somiu àls mas vanitats, Metge Fort. 76. Lo primer vespre somià que estaua en un arbre, Genebreda Cons. 63. L'avariciós... quan ve de nit somia que li furten ço que ha, Sermons SVF, 217. Totes aquestes coses he somiades que vós a ell e ell a vós dèyeu, Tirant, c. 147. Tot quant somnien | esser ver crehen, Spill 432. Lo rebull somniant de la batalla, Canigó ii. Calla, boja, que aquesta nit el somniaré, Víct. Cat., Ombr. 45.—d) tr., amb el substantiu somni com a complement directe. Par-me que haja somiat un somi, Isop Faules 4. Lo somni que ha somiat, | ses amargors endolcia, Verdaguer Fug. 46.
|| 2. fig. Imaginar com a possible allò que no ho és o que és molt difícil; imaginar com a real allò que és irreal. La flor de l'hermosura que somnies, Canigó ii. Algun poeta que somnia el somni de l'eterna inquietud, Maragall Enllà 52. Somies ser reyna de França, Aguiló Poes. 41. Poc somiava jo que la seva presència a casa meva hi promogués tal rebombori, Pons Com an. 65. Minyons que somien bellesa, Carner Cofat 134.
    Loc.
—a) Somiar despert: imaginar com a certes o possibles coses impossibles o irreals.—b) Ni somiar-ho: es diu per indicar la impossibilitat d'allò de què es parla.—c) Somiar truites (or., occ., mall.) o Somiar rollos (men.): fer-se il·lusions, creure possible allò que no ho és o que és molt difícil de realitzar.
    Refr.
—a) «Qui té fam, somia truites» (o «somia pa», o «somia rollos»); «Sa truja somiava faves perquè en tenia talent» (mall.): es diu per indicar que sovint creiem factible allò de què tenim desig o que voldríem que es realitzés.—b) «Qui sopa massa, somnia molt».
    Fon.:
sumniá (forma literària i sobretot poètica); sumiá (pir-or., or., men., eiv., alg.); somiá (occ., mall.); somiáɾ (val.).
    Var. ort.
ant.: sompniar (Metge Somni iv).
    Etim.:
pres del llatí somnĭāre, mat. sign.