DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORNAR v. intr. i tr.
I. || 1. intr. ant. Girar, voltar; cast. girar, volverse. E puys se girava tornant | per aquell trist cercla al arredor, Febrer Inf. vii, 30.
|| 2. intr. o refl. Girar-se; posar la cara en direcció a algú per parlar-li, per escoltar-lo, etc. Nos apela dolzament: Tornad-uos a mi, Hom. Org. 4 vo. Haguem gran desconort, mas tornam a nostre Senyor... e faem aytal oració, Jaume I, Cròn. 57. a) fig., aplicat al pensament, a la conducta, etc. Quant lo hom pecca, la ànima mor..., e quant se torna a Déu per penitència, resuscita de mort a vida, Serra Gèn. 8. Repenedit, | devot, contrit, | tornà's a Déu, Spill 12311.
|| 3. Girar-se contra algú que agredeix; respondre a l'agressió atacant l'agressor; cast. volverse. a) intr. (ant.) E'ls altres serrayns cobraren vigor e tornaren vers els crestians, Desclot Cròn., c. 2. Los enemichs... prenen cor, tornen contra los qui'ls encalcen, e vencen-los, Scachs 38.—b) refl. «Si et peguen, tornat'hi!»«Quan son pare li pegava, ell s'hi va tornar». Que tothom qui's torn ni's defena a les guaytes ne als saigs del rey..., que sia penyat, doc. a. 1289 (BABL, xi, 300). Ovella... és pacient, que jamay no's torna, encara que la firau, Sermons SVF, i, 42. L'esparver que volta... entorn d'una presa que s'hi pot tornar, Pous Nosa 133.—c) Tornar-se'n sobre algú: (ant.) venjar-se'n, prendre'n represàlia. Certificam-vos que, si lo contrari farets, nós nos en tornarem sobre vós, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 530).
|| 4. refl. Apartar-se, separar-se d'algú, d'alguna cosa, d'una situació o manera d'obrar; cast. apartarse. Necessària cosa és que cayga en pecat aquell qui... no's tira ni's torna de colpa, Scachs 29.
|| 5. Tornar arrera (i ant. tornar atràs): canviar de direcció el propi moviment, moure's en direcció contrària a la que se seguia; cast. volver atrás. No fo a ell de tornar atràs, Pere IV, Cròn. 71. Que mantes veus fuy per tornar arrera, Febrer Inf. i, 36. Com donchs los hagués dit: «Yo so», tornaren atràs, Gerson Passió, c. 6. Diuen que els rius se'n tornen enrera, Atlàntida iii. a) fig. Desdir-se; deixar d'opinar així com s'opinava o d'obrar així com s'havia promès d'obrar. «Diuen que en haver dit sí | ja no poden tornar arrera, | perquè hi ha una barrera | que tanca fins al morir» (cançó pop. Mall.). Com ell açò haurà dit, no'n tornarà per res enrera, Muntaner Cròn., c. 72.
|| 6. Tornar-se'n: encongir-se, contreure's la roba, la pell, etc.; cast. contraerse, embeberse. (V. entornar || 4).
II. || 1. intr. o refl. Anar algú o alguna cosa al lloc del qual havia partit, o a la persona o cosa de la qual s'havia separat; cast. volver. a) intr. De tot aquel viatge no deu pus pagar fins que és tornat en la vila, Leuda Tort. 1252, p. 255. Com los missatgers foren tornats al hostal, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Era uenguda en sa uila... e que no la'n lexàs tornar per nuyla re. Jaume I, Cròn. 2. L'espirit tornarà a Déu, Metge Somni i. Dix Jacob a sos fills: Tornats a aquell bon hom, Serra Gèn. 39. Rahó daràs | quant tornaràs de ton viatge, Spill 12670. En aquest món on mai haig de tornar, Maragall Enllà 54. No hi havia més remei que tornar al llit, Ruyra Parada 17.—b) refl. i amb la partícula adverbial en (tornar-se'n). Com lo caualler se'n tornaua..., se encontrà ab un escuder, Llull Felix, pt. i, c. 3. E tornam nos-en a la ost, Jaume I, Cròn. 60. Ab gran victòria tornaren-se a València, Muntaner Cròn., c. 19. Tot hom a casa se'n tornaua, Somni J. Joan 2434. A punt de sortir per tornar-se'n a Mallorca, Penya Mos. iii, 214.
|| 2. Anar a un lloc novament, altra vegada; cast. volver. Paria que's retessen per mal pagats com tornàvem que no haguéssem pres Perpinyà, Pere IV, Cròn. 178. Null temps pendria altre marit, posat que'l seu jamés no tornàs, Metge Somni iv. Si jamés me tornes denant, fer te-he auciure, Serra Gèn. 58. Tornaré demà passat ben aproveït, Massó Croq. 98. Ja tornaràs si en vols una altra, Alcover Cont. 83.
|| 3. a) Esdevenir-se de nou; cast. volver. Volent ab aquella torra... preseruar a si e als seus si tornàs lo diluui, Tomich Hist. 12. Mes no vullgau que tornen de nou los antichs segles, Llorente Versos 46. Ja torna la primavera, Colom Juven. 25.—b) Reproduir-se una qualitat, una situació, una manera d'esser o d'obrar; cast. volver. Rancor e impietat en la ylla són tornades, Turmeda Diuis. 11. Les tenebres de turbació lo lexaren e tornà-li la vigor primera, Genebreda Cons. 26. De l'esperit la dolça calma ja no em tornà mai més, Atlàntida iii.
|| 4. intr. o refl. Aplicar se de nou a una activitat que s'havia interromput; passar de nou a un estat o situació que havia cessat temporalment; cast. volver. Com hom se penet a vós de sos peccats... e és en volentat que no's torn al peccat, Llull Cont. 315, 5. Empar-li son senyor tot quant él aya, e tenga-o tant longament entrò que torn en son homenatge, Usatges 73. Desijants tornar a la vostra dolça senyoria, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar.). Tornaren lo segon dia a la batalla, Tirant, c. 328. La Teresa tornava a la brega, Massó Croq. 29. Especialment: a) Continuar un discurs o sèrie d'idees o parlament en què s'havia fet una digressió. Ara llexarem açò, que bé m'i sabré tornar, e parlarem del senyor rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 23. Avant vos direm qual fo; mas ara tornarem a Adam, Serra Gèn. 11. Ara tornant en lo fet del cauall, Dieç Menesc. ii, 13.—b) Tornar de mort a vida: ressuscitar, i fig., passar d'un estat de gran debilitat o depressió a un de fortalesa o bon ànim. Aquí 'ls donà bé a menjar, e a ells paregué esser tornats de mort a vida, Tirant, c. 90. Quan t'he vist, só tornat de mort a vida, Ruyra Parada 25.
|| 5. a) intr. Reprendre l'exercici d'una facultat, sobretot intel·lectual o sensòria, recobrar els sentits o el seny o la vitalitat; cast. volver en sí, rehacerse. Caygué en terra smortida..., li fregaren les mans..., e axí, ab molt gran affany, la gloriosa tornà, Pere Pasqual, i, 74. Féu-li fer diuerses viandes... per ço que la dona hagués apetit de menjar e que tornàs, Jacob Xalabín 5 vo. No'l lexaven tornar al juy dret de rahó, Genebreda Cons. 21. Foren tornats plenament en lur seny, Scachs 14. Feren venir los metges e aquells lo feren tornar en son recort, Tirant, c. 126. Com aquella gran senyora fos tornada de tan gran esmortiment, Villena Vita Chr., c. 208. Al tornâ en si obre els ulls, Camps i F., Poes. 43. El tafoner no tornava del desmai, Rosselló Many. 32. Tornar en compte: recobrar els sentits o la força vital (Eiv.). No tornar: no refer-se d'una anomalia vital, no recobrar l'alè. «Rèiem tant, que no tornàvem»: no podíem reprendre el respir, de tant com rèiem.—b) tr. Fer recobrar els sentits, el seny, la vitalitat parcialment perduda; cast. rehacer, reanimar. Tirant se smortí tres voltes, e cascuna vegada ab aygua-ros lo hauien de tornar, Tirant, c. 221. Una cosa tan cordial que tornaria un home, Robert Coch 28. Tornar una cosa en compte: compondre-la, posar la de nou en bon estat (Eiv.). «Aquest rellotge, no sé si el podran tornar en compte».
|| 6. Fer de nou, repetir una acció; cast. volver. a) Amb complement en infinitiu sense preposició d'enllaç. «Demà ens tornarem veure» (pir-or., Pla de Bages, bal.). Nul hom qui entren en paradís torn fer uertuts dezà, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Trobaren que ja fou fuyt y tornaren-nos-ho dir, Pere IV, Cròn. 359. Los quals... tornen renéxer, Metge Somni iii. A penes les hauran cubertes, les tornaran descobrir, ibid. La tornareu juntar lligant-la, Agustí Secr. 41. No us tornaré pas veure, Canigó xii. Un altre dia en tornarem parlar, Roq. 17.—b) Amb complement en infinitiu precedit de la preposició a. E tornar-vos-he a parlar del senyor rey, Muntaner Cròn., c. 287. Lo Cèsar manà a un bisbe que tornàs a consagrar la sglésia, Tirant, c. 444. Encara't torn a pregar... que't vulles partir, Curial, i, 18. Com si un raig de sol tornés a revifar-lo, Pons Auca 16. Vaig tornar a empènyer la porta, Ruyra Parada 20.—c) Amb la partícula hi com a complement. Penedia'm, però no tant que no m'hi tornàs algunes vegades, Metge Somni ii. Per esta veguada yo les vos comportaré, ab que altra volta no us hi torneu, Tirant, c. 119. Messions gosam que axí no hi tornarien, Roq. 4. Tornem-hi!: exclamació que pròpiament s'usa per a manifestar decisió i orde de reprendre una acció, i figuradamente s'usa en to de reny o d'impaciència davant una cosa que es repeteix inoportunament.—d) Llaurar per segona vegada un camp (Cerdanya).
III. tr.
|| 1. Fer passar al lloc, posició, estat o manera d'esser que abans tenia; cast. volver. No trobam hòmens que'l ne tornassen atràs, Jaume I, Cròn. 162. Dix-me que vós me perdonaríets e'm tornaríets en mon offici, Serra Gèn. 97. Tornau lo coltell dins vostra bahina, Passi cobles 13. Glòria al Senyor, que en salvament us torna!, Alcover Poem. Bíbl. 64. a) refl. i amb la partícula adverbial en o ne: Dur-se'n una cosa novament d'allà on l'havien portada. Herodes diu enfadat: | —Tornau-lo-vos-ne a Pilat, Alcover Cont. 125.
|| 2. Dirigir a algú allò mateix que ell havia tramès; correspondre a algú amb una cosa anàloga a la que ell ens havia dirigida; cast. devolver. Que si aquel matrimoni no's faés, que la tornassen a son pare, Jaume I, Cròn. 2. Tornar resposta: respondre, contestar al que ens demanen. Tornar paraula: parlar en resposta a allò que altre diu. Tornar la salutació, la visita, la carícia, etc.: correspondre a la salutació, a la visita, a la carícia d'algú. E tornava'ns tota vegada tal resposta que Nós e nostre consell ne stàvem molt alegres, Pere IV, Cròn. 69. Tirant no'ls tornaua neguna resposta, Tirant, c. 319. Ni sols paraula los torní, Atlàntida vi. Per tornar-li l'escomesa, Salvà Poes. 57. Ahir, que em vaig recordar de tornar-los sa visita, Roq. 16. Ell vos torna la coral carícia, Ramis Clar. 39.
|| 4. Lliurar a algú, restituir (allò que abans tenia i que li havíem pres, que ens havia deixat, posat sota la nostra custòdia, etc.); cast. devolver. Tot quant han e poden haver los donen o'ls presten a no tornar-ho jamay, Metge Somni iv. Los quals mobles... vull sien al dit hereu restituhits e tornats, doc. a. 1468 (BSAL, x, 14). Torna'm la corona, lladre!, Picó Engl. 54. a) En les vendes i canvis, donar una quantitat que compensi l'excés de valor que l'altre ha pagat; cast. volver. Tornau-me lo diner que jo he dat de massa, Lacavalleria Gazoph. Tornar el canvi: donar l'import de la diferència al qui en pagar una cosa ha donat una moneda de més valor que la que pertocava donar.
|| 5. Vomitar (segons Labèrnia-S. Dicc.).
|| 6. Arreglar, adobar una cosa posant-la en l'estat normal que havia perdut (Tortosa); cast. apañar, arreglar. «Haureu de tornar-me estes calces»: haureu d'adobar allò que tenen vell. Tornar un marge: reconstruir la part de marge enderrocada en una ensulsiada. Servir los mestres de la obra del dit mur qui s'aurà a tornar de nou, doc. a. 1425 (arx. parr. de Savellà). En la cuberta de la cambra principal havia mudades dues bigues noues e hauie tornat lo treuol de guix, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).
IV. || 1. tr. Convertir, fer passar d'una naturalesa o manera d'esser a una altra; cast. volver. En quant lo sosté e'l pot tornar en no re, Llull Gentil 74. La ciutat serà derrocada e a no res tornada, Villena Vita Chr., c. 223. Y el plor de la rosada tornant en dolsa mel, Salvà Poes. 131. Posau la terra a cultura y la tornareu bona, Agustí Secr. 146. Especialment: a) Traduir. Humilment axí com se tany torn les dites paraules de aràbich en romans, Jahuda Dits., pròl. Ptolomeu primer... tornà lo ebraich en grech, Serra Gèn. 144.
|| 2. intr. o refl. Convertir-se, passar d'una naturalesa o manera d'esser a una altra; cast. volverse, hacerse. a) intr. sense preposició d'enllaç amb el mot complement. Gran marauella és que la poma, qui és tan bella..., torne en lo cors tan letja, Llull Felix, pt. viii, c. 15. No és cosa en lo món, per fàcil que sia, que no torn difícil, Metge Somni i. Tu no'm vols creure, e per ço te dich que tu tornaràs mut, Sermons SVF, ii, 15. Llegim del fill deguastador lo qual era mort per pecat, e en aprés tornà viu, Oliver Exc. 21. La suor... quant se podreix torna amarga, Albert G., Ques. 88 vo. Par que ses coses sien tornades de neu, Alcover Cont. 11. L'antich miracle floresca | y l'aygua les torni vi, Riber Sol ixent 27.—b) intr. amb el complement enllaçat per la preposició en. Abans puria la roca e l'acer tornar en pols, Llull Cont. 2, 28. Quant la orina torna en groga, Micer Johan 328.—c) intr. amb el complement enllaçat per la preposició a. Tot l'àls és esdeuengut de no res, e tornaria a no res si Déus no ho sostenia, Llull Felix, pt. viii, proemi.—d) refl. Ell havia volentat que's tornàs crestià, Muntaner Cròn., c. 44. La novensana | torna's ufana, Spill 2326. La pròpia sanch no's pot tornar aygua, Tirant, c. 89. A llur cridòria el temple se torna altra Babel, Atlàntida iii. Carts s'han tornat les roses, Llorente Versos 66. No s'hi afanyi tant, que es tornarà cego, Pons Auca 80. Sa rosada s'és tornada confits, Ruyra Parada 13.
|| 3. Resultar, venir a donar tal o tal efecte (benefici, dany, etc.); cast. redundar. No li és semblant que res que ell faça pusca tornar a dan, Consolat, c. 169. Com yo entench que aquesta matèria sia tal que torna a gran honor a la casa d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 23. Havem ordonats e establits alguns capítols qui són e tornen en gran profit, bé e honor del dit Consolat, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 157). Que a ells serà pena e als altres tornarà en eximpli, doc. a. 1393 (BSAL, viii, 64).
V. intr. o refl. Anar per torn, canviant persones o coses quan els toca segons un ordre establert; cast. turnar. Les cinquanta persones servesquen un any e les altres cinquanta persones altre any..., e axí torn dels uns als altres, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 422).
    Loc.—a) Tornem-hí, que no ha estat res: es diu per fer el senyal de reprendre una feina després d'una estona de descans (Vallès).—b) Quan tu hi vas, jo ja en torno: es diu presumint de tenir més vivor o llestesa que un altre.—c) Torneu-me el ral, que no vull més comèdia: es diu per manifestar intenció de tornar arrera un tracte perquè es veu que hi ha engany.—d) Tornar les pilotes en el joc, a algú: fer-li mal en correspondència al mal que ell ens ha fet.—e) Que torna, que gira: insistint en el mateix assumpte importunament.—f) No som fill d'En Pep Torne-hi: ho diu algú per indicar que no està disposat a repetir les coses que ha dites (Mall.).—g) Torne-hi, cap vermei!: es diu per manifestar disgust per la repetició importuna d'una cosa (Mall.). També es diu: Tornem-hi, Tonina, que bo m'ha sabut!, o bé: Tornem-hi, Tonina, si no t'has fet mal!—h) No hi ha que dir «tornau»: es diu per indicar que allò que acaben de dir és indubtable, que no cal discutir-ho (Mall.).—i) Torna-te'n al llit, que això és la lluna: es diu per indicar a algú que està completament equivocat (or.).
    Refr.—a) «No hi ha temps que no torn»: significa que els usos i costums desapareixen, però al cap de cert temps es tornen introduir.—b) «Si te'n vas i tornes, viatge complert»: es diu quan algú anuncia que se'n va (Men.).—c) «No és boig qui a casa torna» (Cat.); «No fuig qui a casa torna» (Eiv.): significa que no es pot considerar boig o anormal aquell qui sap trobar allò que li convé.
    Fon.: tuɾná (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); toɾná (occ., mall.); toɾnáɾ (val.); tulná (alg.).
    Var. form. ant.: atornar (doc. a. 1424, ap. BSAL, xii, 258).
    Etim.: del llatí tornāre, que originàriament significava ‘tornejar, treballar una cosa al torn’, i després prengué el significat de ‘fer voltar’; d'aquí vingué l'accepció ‘girar, voltar’, que ja es troba en català (cf. aquest mateix article, I, || 1), i de ‘voltar’ provenen els altres significats, com ‘anar al lloc de partida’, ‘repetir una acció’, ‘convertir o fer passar a un altre estat’, etc.