Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vinent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VINENT part. pres. i ger. del verb venir.
|| 1. ant. usat com a gerundi (avui venint); cast. viniendo. Que éls uinent ab la fiyla del emperador, e él n'auia altra presa, Jaume I, Cròn. 2. E vinent al hostol de les galees, mès-se una gran fortuna, Pere IV, Cròn. 39. Entrà lo cardenal en la ciutat vinent d'Aragó, doc. a. 1393 (Ardits, i, 3). Esser vinent: venir. Que tot mal sia vinent en mi de totes parts, Llull Cont. 4, 24. Tots los béns qui esser pusquen, són vinents de vós e per vós, Llull Cont. 52, 1.
|| 2. usat com a participi de present: Que ve; cast. que viene, viniente. Que tots hòmens nobles ho no nobles uinens a la postat o estants ab éls..., doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 297).Anants i vinents: anadors i venidors, persones o coses que van i vénen. En tal manera que'ls anants et vinents puxen passar aquèn, doc. a. 1272 (Mem. Ac. B L., ix, 119). Entre zumzades anantes i vinentes, Atlàntida viii. a) aplicat al temps: Venidor, següent; cast. venidero, siguiente. La nit vinent entrà en Contestinoble, Tirant, c. 491. Si tornes l'any vinent, Massó Croq. 91. Però es diumenge vinent no va fer falta, Roq. 28. Fent pronòstics sobre la cullita vinent, Rosselló Many. 152. Antigament se solia usar en la locució primer vinent («l'any primer vinent», «lo diumenge primer vinent», etc.). Lo primer dia de giner primer vinent, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 36). Lo jorn de Pascha primer vinent, Muntaner Cròn., c. 294. Tro al dimecres primer vinent, Cost. Tort. p. 116. Metem en obra a la primavera primera vinent, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83).
Vinent: llin. existent a Barc., Felanitx, Alaior, Ciutadella, etc.
    Fon.:
binén (or., occ.); vinént (bal.).
    Etim.:
del llatí veniĕnte, part. pres. de venīre, ‘venir’.