DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APAGALLUMS m.
|| 1. Home que apaga els llums; cast. apagaluces. Lo Secretari, de la rialla que li ha sobrevingut ha apagat lo llum, “¿S'aprova l'acta?” pregunta l'apaga-llums, vaja, el Secretari, Vilanova Obres, iv, 279.
|| 2. met. Home curt d'enteniment. Aquests brètols que em motegen de llanut i d'apagallums, Ruyra Parada 114.
II. || 1. Peça cònica de metal, buida, que serveix per apagar candeles o ciris; cast. apagador, apagaluces.
|| 2.   bot. Planta crucífera; Sisymbríum Irio L. (Cat.); cast. matacandiles, rabanillo amarillo, oruga leonina. Es anual o biennal; el tronc se fa de 60 a 80 cm., glabre o pubescent, dret, simple o ramificat; té les fulles peciolades; les flors són petites, d'un groc fosc, amb els pètals trasovato-cuneiformes, i les llavors són petites, grogues i llises; es fa per les escombraries i per les voreres de camins (Fl. Cat. i, 122).
|| 3.   bot. Planta anual da la família de les compostes: Senecio vulgaris L. (Cat.); cast. hierba cana. Té l'arrel obliqua i fibrosa, el tronc de 20 a 30 cm., dret, ramificat, estriat; les fulles pinnatilobades, de lòbuls iguals, curts, angulosos i dentats; les flors tubuloses, aquenis grisencs o bruns amb costelles cobertes de pèls aplicats; es fa a les terres cultivades de tot Catalunya, des de la Costa fins als Pirineus (Flora Cat. iii, 239). i és abundosa pels camins de les Balears (Barceló Fl. 241).
|| 4. Planta de la família de les compostes: Taraxacum vulgare Lamk. (Cat.); cast. diente de león. V. queixal de vella.
|| 5. Bolet agaricaci: Lepiota procera Scop. (Butll. Inst. HN, gener 1925). (V. apagador, art. 1, || 2).
|| 6. Pelussa de la flor del card; cast. vilano, milano (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 7. Planta de l'espècie Urospermum Dalechampii (Gibert Fl. 48)
|| 8. Planta de l'espècie Scorzonera laciniata (Ripollès, ap. Masclans Pl. 46).
|| 9. Nas d'apagallums: nas molt gros i girat cap avall (Empordà, Barc., Tarr.).
    Fon.: əpaɣəʎúms (or.); apaɣaʎúms (occ.).
    Sinòn.: II. || 1: apagador, guaspa;— || 2: matallums, ravanissa groga;— || 3: citró, flor d'onze mesos, herba-sana, herba de cardina, lletsó de foc, morruts, serixell, xenixell, xinxirinxons;— || 4: angelets, queixals de vella, dent de lleó, lletsó d'ase, pixacà, pixallit, rellotges, xicòria de burro.
    Etim.: compost de l'imperatiu singular de apagar i el subst. pl. llums.